Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Els dies com a sanyureta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Els dies com a sanyureta. Mostrar tots els missatges

dissabte, 26 d’abril del 2008

Petites retrobades

Ahir vaig anar de convidada. No havien passat ni 24h de la conversa en la que se'm convidava a una petita festa on hi hauria tallers, jocs i teatre. Em van donar l'entrada per la festa, tot remarcant-me que sobretot no se m'oblidés, que era indispensable per a poder-hi entrar.

Així que tota feliç, ahir agafo el meu cotxet i després de mitja hora de trajecte arribo a la destinació festiva. Agafo la meva entrada i em dirigeixo cap a la porta. Pel camí ja em trobo algun conegut, ens saludem i intercanviem quatre paraules.

Intento passar d'allò més desapercebuda, però resulta impossible, aquell grup de persones no resta indiferent amb la meva presència, i de seguida es posen a cridar-me. Els saludo amb la mà, mentre busco la persona que m'havien donat de referència, així que entro al recinte, on tan sols hi havia cinc o sis persones. Havia arribat aviat, i encara no estava tot apunt per l'esdeveniment. Feia un temps que no ens veiem, i ens saludem i xerrem una estona. Després d'oferir la meva ajuda, em diuen que no fa falta i arriba la persona que buscava. Abraçades, petons i la frase. "Hoy nos lo vamos a pasar genial". Ens vam dirigir cap a la sala que ens pertocava, en un sorteig ens havia tocat la sala del karaoke. Al entrar-hi, ja estava tot apunt, les cadires, la televisió encesa i el més important, la play station 2 amb els micròfons connectats i el cd del singstar posat.

L'activitat transcorre amb normalitat, tot i sortir d'allà amb un cert mal d'orella pel volum i els crits que hi feien els participants al arribar al fragment de cançó que es coneixien, per destacar i fer veure a tothom "Eh! que jo aquest tros me'l se". Al finalitzar era l'hora del descans, així que baixem cap a l'entrada de l'edifici i sortim al pati. Totes aquelles persones que m'havien vist a l'entrada, i unes quantes més es dirigeixen cap a mi, m'abracen, em petonegen i em parlen tots a l'hora. Intento escapar-me d'aquell garbuix de braços, per dirigir-me cap a una zona que no hi ha ningú, que sembla un lloc més tranquil, però em resulta impossible trobar un lloc més tranquil, perquè quan aconsegueixo lliurar-me de braços i paraules, i arribo al lloc una allau de personetes se'm tiren al damunt, tot cridant el meu nom i dient "Yourwi, Yourwi has vuelto, has vuelto! vienes para quedarte, no??" "Que bien! Yourwi está aquí, ha vuelto ha vuelto!" "El lunes vendrás otra vez, no??" quina desil·lusió els vaig donar quan els vaig dir que només hi havia anat per la festa, i que no em podia quedar, i que evidentment el dilluns no hi seria, com ells volien.

Ahir va ser la festa de l'escola on vaig fer les pràctiques. I em vaig fer un fart de deixar empremta en els mocadors dels alumnes amb els que vaig aprendre una mica millor el meu futur ofici. La il·lusió de tornar-los a veure, va ser immensa, i que es recordessin de la mestra de música que va estar-hi tan sols un mes i mig, va ser més gran encara.

Abraçades, petons, alegria i altre cop enyorança. Però, l'alegria de tornar-los a trobar va ser enorme, al veure que totes i cada una de les petites persones es recordaven de la Yourwi, i que totes compartien la mateixa idea els hagués agradat que hagués tornat per quedar-me amb elles.

dijous, 28 de febrer del 2008

¿Cáscaras de plátano?


¿Tú tienes cáscaras de plátano en tu vida?

Els nens ens miraven amb cara d'estranyats. Ves tu a saber que passava pel seu caparró de 9 anys en el moment en que la professora els ha fet aquesta pregunta. M'ho puc imaginar, segurament pensaven "aquestes profes que tenim estan ben boges, mira que preguntar-nos això", però el cert és que la mestra ho ha dit convençuda, com si en l'explicació o més aviat, en el sermó li anés la vida, es a dir, hi ha posat molt sentiment i sota el meu parer, massa metàfora.

Val a dir que el sermó ha estat pels mals resultats en els exàmens de la segona avaluació. M'encanta com la professora ho ha encarat. Ha tractat als nens com si fossin persones adultes, i ha provocat que els nens li paressin més atenció que quan estava explicant qualsevol cosa del temari. Però es clar, d'aquí a arribar a demanar-los-hi si "tenían cáscaras de plátano en su vida" els nens no sabien si havien de respondre o no. Si que és cert, que la situació també ha portat a la metàfora però... no deixen de ser nens i crec que s'ho han pres amb un sentit molt literal.


Vosaltres,
"¿Teneis càscaras de plàtano en vuestras vidas?"

dimecres, 27 de febrer del 2008

Posar exàmens...

La feina com a mestra de música, no només és ensenyar continguts, i assolir objectius personals i de cicle, també comporta fer una avaluació per saber si els nens han assolit bé els objectius i entès bé els continguts.

Sembla divertit posar un examen. Al menys això pensem quan som nens. "Com m'agradaria posar un examen a mi, i així posar les coses més difícils que se per a comprovar si la resta de nens les saben..." però quan et fas gran, i es tracta del teu treball, naturalment veus que no és tan fàcil posar un examen. T'has d'adaptar a l'edat, curs, als coneixements, a les habilitats, en fi, t'has d'adaptar als nens que comporten al conjunt de la classe, i de cada una de les classes que passen per l'especialista de música, i que normalment acostumen a ser totes les classes de tots els cursos de l'escola primària. En algunes ocasions també pot succeir amb les classes d'infantil, però en poques ocasions, ja que són poques les escoles en les que l'especialista imparteix les classes de música, acostuma a fer-ho el tutor.
Bé, al que anava. Em toca preparar l'examen de les tres classes de 6é. Un examen en el que els hi preguntaré sobre l'època Barroca en música, sobre els compositors de l'època Vivaldi, Häendel i Bach, també sobre alguns instruments d'altres èpoques (Viola de gamba, Zanfona, Fídula, etc.). Cal inclure-hi, altres continguts de teoria musical, com ara les alteracions i els termes d'intensitat i velocitat. Pot ser un examen entretingut.
Dilluns l'he de tenir fet, i més o menys a aquesta hora, tindré un munt de nens que estaran atents mirant la seva taula i responent a l'examen. Alguns, segurament estaran enginyant la forma de poder copiar del company del costat, qui sap. Tot es veurà.

dilluns, 18 de febrer del 2008

Inclemències meteorològiques

M'agrada conduir. Això no és cap informació que no hagi dit abans, perquè sinó m'agradés conduir, per quina raó m'hagués endut el cotxe a Àvila i hagués fet 23.000 km en menys d'un any?

Però la qüestió és, que hi ha dies en que, per molt que t'agradi conduir, no ve gens de gust agafar el cotxe. I això mateix m'ha passat avui. Però es clar, tenia que arribar a les pràctiques i m'he hagut de resignar a agafar el cotxe per arribar-hi, si volia tornar a dinar a la residència.

Aquesta és la visió que tenia avui de la carretera que porta cap a l'escola.


Cal afegir que a part de la boira que no permetia veurem ni la punta del nas, feia vent i per acabar-ho d'arreglar, perquè la boira i el vent no eren suficients plovia i a segons quines zones queia aigua neu, és a dir, un temps perfecte per agafar el cotxe. Sort que per la nit no han baixat gaire les temperatures avui, perquè sinó, només em faltaven plaques de gel a la carretera. Sort en tinc que demà no condueixo jo, perquè preveuen un temps com el d'avui.

diumenge, 17 de febrer del 2008

Ensenyar música

La mestra de música de l'escola, durant dijous i divendres es va haver d'absentar i tornar al seu poble per un problema familiar. Al haver de marxar, em va demanar si jo podia donar les classes de música als nens durant la seva absència, continuant el temari que tenia marcat, i jo sense cap problema li vaig respondre que si.

Durant les hores lectives del dijous i el divendres vaig estar sempre acompanyada de professors que tenien que substituir a la mestra de música, perquè jo no em puc quedar sola en una classe, però tots es van asseure a mirar com jo, la mestra de pràctiques donava la classe als nens.

Va ser genial, vaig poder comprovar que les meves aptituds per ensenyar música són millors del que em pensava. Veure que vaig aconseguir motivar als nens, i que van aprendre alguna cosa que els vaig ensenyar jo, va provocar en mi una pujada d'autoestima educacional.

Una trifulga més que he viscut, i l'he superat amb èxit.

dissabte, 9 de febrer del 2008

Visita al circ


Ahir vàrem portar la canlla al circ. Els nens de P3, P4, P5 i 2n van anar de visita al Circ que hi havia (i hi ha) instal·lat a Àvila.

La veritat és que els nens estaven il·lusionadíssims per l'excursió al circ. N'hi havia que no hi havien anat mai, i n'hi havia que sí, però tots tenien la il·lusió per anar-hi. La funció començava a les 11 del matí, suposadament, per tant els nens van arribar a Àvila, aproximadament a les 10,30 per aprofitar aquest temps per distribuir els nens i fer-los seure al seu lloc. Doncs resulta que al arrivar ens vam haver d'esperar aproximadament mitja hora (que dius, què fem amb 70 nens d'entre 3 i 7 anys, mitja hora) per a que sortis el sinyor del circ i ens digués que al cap d'un moment podriem anar a entrant i ocupant els seients... clar per cada qual el moment te una durada o una altra, doncs resulta que la durada del moment d'aquest senyor era de 15 min. Au! una estona més tenint els nens per allà tirats.

Finalment entrem, i la funció en lloc de començar a les 11, comença a les 11,45. I sincerament, va ser una funció decepcionant. Això significa què, no em va agradar gens. Molt xerrar, molt xerrar que si els lunnis que si el gos Rex, xorrades! comparat amb un dels últims circs que vaig anar a veure era una **** caca. Als nens tampoc els va agradar gaire, i ja no cal dir als mestres.

Conclusió: una excursió una mica desastrossa.

dilluns, 4 de febrer del 2008

Missatges de Pau

A la classe de 3rB de la meva escola, han fet una activitat molt bonica.

En motiu del dia de la pau de la setmana passada, el tutor va proposar als nens i nenes fer un sobre per cada un dels nens i nenes de la classe, i cada un dels mestres que passaven per la classe i introduir-hi missatges positius.

Poc m'ho esperava jo, ja que vaig arribar el dilluns i el dia de la pau era el dimecres, però els nens i nenes també van comptar amb la nova senyoreta de música, i em van fer un sobre per a mi. El curiós de tot és que es van omplir de seguida el meu i el de la professora de música, i això que jo només vaig estar a la seva classe en dues ocasions.

El divendres, amb motiu de la celebració, ens vam ajuntar nens i mestres per obrir els nostres sobres i llegir tots els missatges positius que ens havien deixat anònimament els companys. Quina activitat més bonica, feia moltíssima il·lusió obrir el teu sobre i trobar-te tants missatges positius escrits pels nens i nenes.



És una bona activitat per realitzar en motiu del dia de la Pau, si senyor.

dijous, 31 de gener del 2008

Color Esperanza

Portem tota la setmana preparant la festa que es fa demà a l'escola. Demà celebrem el dia de la Pau, i Carnestoltes. Tot i que el dia de la Pau va ser ahir, i que Carnestoltes és dilluns, han preferit ajuntar les dues festes i fer-ne una.

Des del departament de música, hem estat ensenyant una cançó en motiu del dia de la Pau. L'hem estat ensenyant a tots els cursos, des de 1r de Primària fins a 6é. Evidentment els més grans se la saben complerta i molt millor, però això no treu que els més menuts no la cantin, se la saben força bé també. Això si, tinc la cançó aborrida de sentir-la una hora si, i una altra també, sort que ja s'acaba.

Demà els nens vindran tots disfressats a l'escola, serà molt bonic de veure. I cap allà a mig matí ens ajuntarem tots els cursos, inclús pàrvuls al poliesportiu municipal per celebrar la festa, que inclourà, a part de la cançó cantada per tots els alumnes de l'escola, una desfilada de carnestoltes per a que cada nen pugui lluïr la seva disfressa. I quan tot això hagi acabat, posarem música i tothom a ballar, que es Carnestoltes, això si amb molta Pau i harmonia.

Aquí us deixo amb la cançó que demà, un exèrcit d'aproximadament 600 nens cantaran, tots junts, al poliesportiu municipal.

dilluns, 28 de gener del 2008

Així començo: Motivada


Sóc una sanyureta. Poso notes, castigo, m'enfado, reforço positivament, felicito, dono premis si fa falta i el més important de tot, ensenyo.

Avui ha estat el meu primer dia de pràctiques. Sí, he començat les pràctiques per poder ser una gran professora de música. Perquè senyors, i que ningú s'ofengui, sóc una gran mestra. I com que ho dic jo, m'ho crec, i això és genial.

Doncs el que anava dient, avui ha estat el meu primer dia de pràctiques, tot i que volia fer les pràctiques en un CRA, com ja sabeu, la mestra em va deixar una mica tirada i he acabat en una escola de tres línies (pels que no sabeu què és, vol dir que te 1rA 1rB i 1rC, tres classes per curs). Això implica un canvi, perquè jo em pensava tenir poquets nens i d'edats ben diferents i m'he trobat en un col·legi on hi ha més de 600 nens. Però ha estat un canvi molt positiu, perquè les mestres de música que hi ha l'escola són genials, i segur que aprendré molt d'elles.


Ja us aniré explicant la meva experiència, que comença avui i durarà fins el dia 7 de Març. Segur que tindré molt per explicar.