dissabte, 29 de març del 2008

Jo i l'inglès

Des que vaig tornar de Malta, que no paro de donar-hi tombs. Realment ens trobem a la cua d'Europa en l'aprenentatge de l'anglès... però per la cua, cua. Fins i tot els italians el parlen millor que nosaltres, que ja es dir. I per suposat que no faig comparacions amb els anglesos sinó amb danesos, alemanys, eslovacs o d'altres.

El cert és, que jo, vaig anar a Malta amb el nivell d'anglès que m'han donat a l'escola (re de cursus extraescolars o aprengui anglès en 100 paraules, o hablará inglés en un año i encima le regalamos un viaje a Londres) i val a dir que m'he defensat, però perquè el meu afany per saber que volen dir les cançons que escolto m'ha donat molt vocabulari (que no és gramàtica) i em feia entendre força bé, com a mínim quan volia demanar alguna cosa en sabia el nom.
Però tinc que confessar que la meva gramàtica és pèssima. Ja m'ho deia, ja, la meva professora de 2n de Batxillerat: "Mira, per vocabulari podries estar al grup A, però es que noia, això de la gramàtica ho tens força verd, així que millor que t'avorreixis al grup B". Total que em van deixar al grup B i no vaig aprendre res ni vocabulari, ni gramàtica, ni res.... bé, menteixo, vaig aprendre a dibuixar mosques i cubells de brossa a la taula ooohh! quins records, quines classes més productives...

Eh!! que me'n vaig per la parra... podríeu avisar-me no? doncs a lo que anava, que m'he adonat que el tema de l'anglès el portem força malament i que per fer-nos entendre en ocasions semblem titelles moguts per fils.

La majoria de companys catalans de viatge al tornar van assegurar que s'apuntarien a un curs d'anglès, però jo m'he dit, el millor per aprendre'l es practicar-lo encara que sigui via internet, i de moment ho estic fent, i m'adono que és més difícil escriure'l que parlar-lo... però tot es superarà i arribarà el dia en que ja no em costarà tan com ara escriure anglès. De moment segueixo intentant-ho.

That's all folks!

4 comentaris:

Sergi ha dit...

La millor solució és submergir-te en la llengua, anar a passar un temps en un lloc de parla anglesa. Jo no ho he fet, ho he de reconèixer, però per bé que el parlis aprenent aquí, mai serà igual que aprendre'l en el lloc mateix. Aquest el parlat, perquè l'escrit ja és una altra història. Per això cal estudiar una mica.

Anònim ha dit...

Jo d'anglès no en sé, i no em pesa! Vaig estar estudiant dos anys èuscar i em va quedar una cosa molt clara: si vull ser feliç he d'aprendre basc abans que anglès. L'anglès tindrà tanta fama com vulguis i et pots pensar que pots anar arreu i imperialismes d'aquests, però la satisfacció de la llengua basca... buf! Conèixer gent que veu com algú aliè al seu país aprèn una llengua que els espanyols imperialistes han mort (perquè aquests genocides culturals pràcticament l'han aconseguit extingir) és molt gratificant! T'ho demostren. L'anglès per a què serveix? Per parlar amb molta més gent, sí, però què vols que et digui... jo mentres em sàpiga comunicar encara que em costi tinc les preferències clares.

Anònim ha dit...

Espanya està a la cua de moltes coses i desgraciadament encara formem part de l'estat espanyol.
Hi ha gent que per més que intenti aprendre anglès mai ho aconseguirà, com jo mateix.

Anònim ha dit...

Tens un mem, per si el vols fer:
http://fotolog.bloc.cat/post/12933/217468