Com m'agrada que m'atenguin en català. Feia tant temps que no em passava.
Avui he anat a l'Administració Pública, en concret a la Seguretat Social, a arreglar els papers per poder marxar de viatge aquesta setmana santa fora del país. El cert és, que quan saps que has d'anar a un lloc d'aquests t'has de carregar de paciència, perquè segur, segur que et fan esperar, però no cinc minuts, no, mitja hora o més. Jo com que ja sabia al que anava, ja m'he posat un llibre a la motxilla i au, a esperar. Quan finalment m'ha tocat, després de 40 min d'espera, l'home m'ha saludat en castellà. Jo, molt amable, com sóc, li he demanat si li importava atendre'm en català, l'home no m'ha posat cap pega i m'ha atès completament en català. Oh! quin goig, feia temps que no m'atenien en català i què bé!
Durant la llarga espera en aquelles cadires posades amb la intenció de que l'usuari hi estigui del tot comóde, però es clar, que hi estigui comóde cinc minuts, més no, m'he adonat com la majoria de gent que s'estava esperant, i que estaven xerrant amb els acompanyants o per telèfon en català, han canvia d'idioma quan el senyor/a del mostrador/taula els han saludat en castellà. Ni tan sols li han demanat
Haurem d'avisar el superheroi català.
Perquè, que poc valorem el nostre idioma, quina llàstima amb lo bonic que és.
imatge extreta de crystalXP
Algun dia us explicaré les dificultats que te un castellano-parlant per aprendre el català.
Avui he anat a l'Administració Pública, en concret a la Seguretat Social, a arreglar els papers per poder marxar de viatge aquesta setmana santa fora del país. El cert és, que quan saps que has d'anar a un lloc d'aquests t'has de carregar de paciència, perquè segur, segur que et fan esperar, però no cinc minuts, no, mitja hora o més. Jo com que ja sabia al que anava, ja m'he posat un llibre a la motxilla i au, a esperar. Quan finalment m'ha tocat, després de 40 min d'espera, l'home m'ha saludat en castellà. Jo, molt amable, com sóc, li he demanat si li importava atendre'm en català, l'home no m'ha posat cap pega i m'ha atès completament en català. Oh! quin goig, feia temps que no m'atenien en català i què bé!
Durant la llarga espera en aquelles cadires posades amb la intenció de que l'usuari hi estigui del tot comóde, però es clar, que hi estigui comóde cinc minuts, més no, m'he adonat com la majoria de gent que s'estava esperant, i que estaven xerrant amb els acompanyants o per telèfon en català, han canvia d'idioma quan el senyor/a del mostrador/taula els han saludat en castellà. Ni tan sols li han demanat
Haurem d'avisar el superheroi català.
Perquè, que poc valorem el nostre idioma, quina llàstima amb lo bonic que és.
imatge extreta de crystalXP
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
3 comentaris:
Tenim molt poc respecte per la nostra llengua, no pot ser que la canviem sempre a les primeres de canvi. Jo per defecte sempre parlo en català, i només canvio si veig que realment l'altre/a no m'està entenent gens. S'ha d'intentar, de vegades la gent et sorprèn i no només t'entén, sinó que a més es dirigeixen a tu en català.
La majoria de castellanoparlants entenen perfectament el català, parlar-lo és més difícil.
M'agrada aquest superheroi.
Mai m'havia plantejat demanar que em parlessin en català, normalment segueixo en català i em poso de mal humor, o canvio jo de llengua. Ho hauré de provar.
El súperheroi és simpàtic, però fa cara de ser una mica babau, no? :P
Publica un comentari a l'entrada