divendres, 14 de març del 2008

Una bena als ulls

Quan realment tens una cosa davant dels nassos, que es manifesta clarament, que tan sols fa falta que et cridi a l'orella "Sóc aquí, escolta'm. Et parlo a tu! això t'incumbeix", és llavors, quan realment no t'adones del que està passant. No t'adones d'aquelles coses que tothom que t'envolta si que veu, però tu, tens una bena als ulls per no veure realment que passa.

La gent que t'envolta et parla, i et diu: "no ho veus? però si està clarissim!!" i llavors, les frases següents són del tipus, "la solució és aquesta", o "hauries de...". però no s'escolten, perquè com que no ho vols veure, doncs no ho veus. No hi ha més cec que el que no hi vol veure, que deia la meva iaia.

Però aquesta fase s'acaba. La gent es cansa de dir-t'ho i tot sols passem a la fase de l'evidència, fase en que la bena comença a caure, i llavors comences a veure el que realment estava passant i potser ja és massa tard, o la truita s'ha capgira't. Però si esperem massa, qui sap....

serà massa tard?

1 comentari:

Vier ha dit...

Posats a triar, millor que la bena caigui. Total, sempre seràs a temps de tornar-te-la a posar si no t'agrada el panorama.