A tu, que per una raó o una altra, m'acabes venint al cap sense que ho pugui evitar, o potser evito, per una raó o una altra, que m'acabis venint al cap.
A tu, que no tens temps ni per pensar que t'enyoro, o potser m'enyores i no tens temps per pensar.
A tu, que ho saps i no ho vols veure, o potser ho veus i no ho vols saber.
A tu, que penses de tant en tant en mi, o potser espero que de tant en tant pensis en mi.
A tu, que t'amagues del que realment passa, o potser el que realment passa fa que t'amaguis.
Però sí, sí, és a tu. A tu, que cada cop que et dic que em passa canvies de tema, o millor el defuges com pots.
En concret, és a tu, que no em segueixes. Perquè si ho fessis ja m'hauries parlat de nou, sense fugir d'estudi.
De moment, seguirà regnant el silenci. Perquè, és a tu a qui parlo, i no em contestes.
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
8 comentaris:
és duret el que has escrit eh? bé, podria comentar moltes coses i fotre-hi cullerada, però és obvi que això és massa personal com per opiar....
prova de cridar més fort....potser funciona no???
Jo discrepo de la Eva (sic) i aposto fermament per un xiuxiueig a l'orella. Que des de la proximitat no ho pugui defugir.
Petonets.
Uf, fa mal, i més en la distància, no?
Ànim dona, i no oblidis que un clau treu un altre clau.
Vols dir que és gaire de fiar algú que t'esquiva d'aquesta manera? Llàstima que siguis tan lluny i no puguis trobar respostes.
Deixant de banda el rerafons... m'agrada com has girat les frases fent-les canviar de sentit.
Saps escriure clarament els teus sentiments!
Tu que ets una somniadora que somnia desperta.
Tu que ets una gran dona tremendament sensible.
Tu que dones amor sense rebre'n.
Tu que fas uns posts que m'encanten.
TU.
Ànims guapetona!
Eva crec que abans de que em sentís em quedaria sense veu.
Anònim jo crec que per poder xiuxiuejar necessito estar-hi aprop no?
Vier si, la distància és dura. Però tot es superable.
Xexu no t'ho sabria dir...espero trobar respostes quan estigui més aprop. Ara de moment m'he de conformar.
Roc moltes gràcies, no hi ha res com tenir inspiració.
Anònim ets el mateix d'abans? jejeje es fa el que es pot.
Laura m'encanten els teus comentaris! gràcies bonica
Gràcies pels vostres comentaris i salut per tothom!
Publica un comentari a l'entrada