dimarts, 25 de març del 2008

Cròniques Malteses (Part 1): el transit maltès

El meu viatge va començar ara fa 5 dies, a l'aeroport de Girona i per ser més exactes a les 6:30 del matí. Més o menys podia veure això des de la finestreta de l'avió.



Feia molt temps que no agafava cap avió i tot i que tinc vertigen no vaig tenir cap problema amb les altures des de l'avió. Què bonica que és la província de Girona vista des del cel. Tot i que feia mal temps, tot s'ha de dir, es podien apreciar força bé els pobles, i els camps fins i tot les carreteres i els cotxes que passaven. Aproximadament a les 9 del matí ja estava arribant a Malta, i com es evident al baixar de l'avió calia recollir la meva maleta i anar a buscar el contacte maltès que ens venia a recollir a l'aeroport. No va ser difícil trobar-lo, l'aeroport és força petit. Com que érem cinc persones, i cadascú amb el seu equipatge, era necessaris dos cotxes, així que en van venir dos. Quan vaig anar a pujar al cotxe, patam! em vaig equivocar de porta. Jo tota tranquil·la vaig anar a pujar al seient de l'acompanyant, i quan vaig obrir la porta m'hi vaig trobar... el volant. Resulta que els anglesos, a més a més d'haver-los colonitzat fa anys, els van deixar el mal costum del volant a la dreta i clar, com és evident conduir per l'esquerra...

El bon home engega el cotxe i comencem a anar tirant cap al lloc on dormiríem la primera nit, i noi, agafa't! que els maltesos això de conduir no ho porten massa bé, per no dir que no en saben. Això ho han heretat dels italians, està claríssim. Es saltava els cediu el pas, no vigilava al canvi de carril i casi ens atropella un camió, etc etc etc. I jo, que ja patia... anava mirant el velocímetre i estava flipant, perquè veia que anàvem molt ràpid i el velocímetre només marcava 60, fins que no em vaig adonar que el velocímetre estava en mph enlloc de kmh ja havíem fet tot el trajecte, però val a dir, és molt curiós que els cotxes contin amb mph i les senyals siguin de kmh. Quin caos.

Pel que fa a l'estat de les carreteres, és pèssim. Ni la carretera en pitjor estat de tot Catalunya les iguala. Plenes de forats, parxes mal fumuts i el més curiós la majoria de carreteres no tenien línies de separació de carrils i en proutes feines hi passaven dos cotxes justets (parlem, es clar de cotxes maltesos... es a dir, cotxes que com a mínim tenen 20 anys i solament 4 marxes). També val a dir que la carretera més ampla de tota la illa tenia dos carrils per sentit i encara gràcies.

Acabo aquest post amb la fantàstica troballa que vaig fer pels carrers d'una de les ciutats malteses. Vaig trobar el Hearbie!



Us aniré explicant el viatge en propers posts, que tot en un seria massa llarg i pocs el llegiríeu complert.

dimecres, 19 de març del 2008

Viatjaré a...

Després d'uns dies pel meu estimat Pirineu, aquesta matinada marxo cap a un altre país. En concret faré un saltet més o menys com aquet.

A les 9 del matí de demà ja em trobaré a un nou país, Malta, que per sort meva el mes de Gener d'aquest any va entrar a la zona euro i no em toca fer canvi de divises.

En teoria demà em passejaré per Valletta, i faré turisme per la ciutat, la resta de dies ja es veurà.


Fins la tornada.

dilluns, 17 de març del 2008

Volaré...

Em preparo per marxar de viatge.

D'aquí tres dies sortiré volant.


Fa molts anys que no volo, i només ho he fet una vegada a la vida i en un trajecte de 30 min, encara no. Ara volaré dues hores aproximadament.

M'esperaran sis dies per territoris desconeguts, i per tant, sis dies per conèixer una mica la zona fins on hauré volat.

divendres, 14 de març del 2008

L'atenció pública

Com m'agrada que m'atenguin en català. Feia tant temps que no em passava.

Avui he anat a l'Administració Pública, en concret a la Seguretat Social, a arreglar els papers per poder marxar de viatge aquesta setmana santa fora del país. El cert és, que quan saps que has d'anar a un lloc d'aquests t'has de carregar de paciència, perquè segur, segur que et fan esperar, però no cinc minuts, no, mitja hora o més. Jo com que ja sabia al que anava, ja m'he posat un llibre a la motxilla i au, a esperar.
Quan finalment m'ha tocat, després de 40 min d'espera, l'home m'ha saludat en castellà. Jo, molt amable, com sóc, li he demanat si li importava atendre'm en català, l'home no m'ha posat cap pega i m'ha atès completament en català. Oh! quin goig, feia temps que no m'atenien en català i què bé!

Durant la llarga espera en aquelles cadires posades amb la intenció de que l'usuari hi estigui del tot comóde, però es clar, que hi estigui comóde cinc minuts, més no, m'he adonat com la majoria de gent que s'estava esperant, i que estaven xerrant amb els acompanyants o per telèfon en català, han canvia d'idioma quan el senyor/a del mostrador/taula els han saludat en castellà. Ni tan sols li han demanat


Haurem d'avisar el superheroi català.

Perquè, que poc valorem el nostre idioma, quina llàstima amb lo bonic que és.

imatge extreta de crystalXP

Algun dia us explicaré les dificultats que te un castellano-parlant per aprendre el català.

Una bena als ulls

Quan realment tens una cosa davant dels nassos, que es manifesta clarament, que tan sols fa falta que et cridi a l'orella "Sóc aquí, escolta'm. Et parlo a tu! això t'incumbeix", és llavors, quan realment no t'adones del que està passant. No t'adones d'aquelles coses que tothom que t'envolta si que veu, però tu, tens una bena als ulls per no veure realment que passa.

La gent que t'envolta et parla, i et diu: "no ho veus? però si està clarissim!!" i llavors, les frases següents són del tipus, "la solució és aquesta", o "hauries de...". però no s'escolten, perquè com que no ho vols veure, doncs no ho veus. No hi ha més cec que el que no hi vol veure, que deia la meva iaia.

Però aquesta fase s'acaba. La gent es cansa de dir-t'ho i tot sols passem a la fase de l'evidència, fase en que la bena comença a caure, i llavors comences a veure el que realment estava passant i potser ja és massa tard, o la truita s'ha capgira't. Però si esperem massa, qui sap....

serà massa tard?

dijous, 13 de març del 2008

La massacre

Avui he participat activament en una massacre. En una matança en massa, que es diria. Però ha estat del tot involuntària...

La massacre ha estat involuntària degut a que se'm posaven davant. I es clar, jo no podia anar esquivant un per un als suïcides. Segur que algú els ha entrenat per a que se'm posin al davant en ple acte suïcida. La finalitat devia ser impedir la meva arribada a Catalunya, però ho he aconseguit.

He arribat a Catalunya, amb tot d'insectes que han xocat amb el meu volidu.

dimecres, 12 de març del 2008

Torno a casa

Ja he tornat a la rutina de les classes universitàries. Quina cosa més estranya.

Divendres vaig acabar les pràctiques. Entre acomiadaments emotius i felicitacions per la bona feina em va ser molt difícil abandonar l'escola on havia passat les últimes 7 setmanes, ademés sembla mentida que hagi passat tan de temps des que vaig arribar de nou a Àvila desprès de nadal... ahir m'adonava que ja fa 8 setmanes que estic a Àvila...

8 setmanes!!! no em puc creure que hagi passat tant temps sense veure ni trepitjar terres catalanes. Però ja s'ha acabat, demà ja me'n torno cap a Catalunya. Torno a desfer aquell camí que deia que feia a
aquí. Gairebé 700 km i 7 h de conducció, però que em permetran poder dormir a casa meva, al meu llit, amb el meu coixí... i sobretot, menjar tot allò que aquí no puc!

dilluns, 10 de març del 2008

Parlar sense dir res

Parlar, parlar i parlar... i no dir res.


Això és el que em passa últimament. Tinc moltíssimes converses amb gent molt diversa, però la majoria són poc productives. Sempre n'hi ha alguna que se'n salva, però val a dir que la majoria cauen al sac de les converses improductives. Simples paraules i nexes, que van formant frases de conversacions intranscendents.

dissabte, 8 de març del 2008

Drets? i Deures?

El bloc d'en Lluís Biosca, Sense pèls a la llengua, m'ha fet descobrir un magistrat, que ni tan sols coneixia, però que m'ha agradat molt escoltar, entendre i sobretot, fer-me veure que no sóc la única que veu aquestes coses.

Amb el permís de Llúis Biosca, es clar, m'agradaria compartir amb vosaltres aquesta intervenció del jutge Emilio Calatayud de Granada. És una mica llarga, però creieu-me, val la pena, perquè ens diu moltes veritats, i ens fa un repàs als drets i deures de menors.

M'agradaria saber-ne la vostra opinió, ja que és un tema que ens preocupa o, si més no, ens hauria de preocupar a tots.




divendres, 7 de març del 2008

All good things, come to an end

Tal i com diu la cançó.

Últimament se m'acaben moltes coses bones. Això si, els bons records de les coses bones es queden amb mi.

Espero que en tornin a venir-ne de millors.

Us deixo amb el videclip de la cançó de Nelly Furtado.

dimecres, 5 de març del 2008

Canvis

Canvi de pentinat....

Canvi de cançó...

Canvi d'idioma...

Canvi de roba...

Canvi d'entorn...

Canvi de companys...

Canvi de pintura...

Canvi de llençols...

etc.

Hi ha molts tipus de canvis, alguns sobtats, alguns escollits i d'altres forçats. Alguns fan que millori el que t'envolta, d'altres ho empitjoren i potser a vegades n'hi ha que ni es noten. En ocasions saps el resultat, en altres potser no. Però canvis n'hi han sempre.

Actualment, i al em trobo en un procés de canvi. Com el següent:


Us ho volia posar de manera musical. Un canvi de TEMPO.

dimarts, 4 de març del 2008

<... ( change ) ...>

Que vol dir canvi...


dissabte, 1 de març del 2008

Els gats i altres animals de companyia

Navegant per aquests mons de déu, he trobat aquesta informació que als que teniu animals de companyia, generalment gats, potser us serà interessant, i als que us plantegeu tenir-ne algun potser us ajudarà a acabar-vos de convèncer. De beneficis n'hi han molts, aquest només n'és un.

Los gatos ayudan a proteger a sus dueños del ataque cardiaco


Un estudio encuentra una reducción del treinta por ciento en el riesgo cuando hay felinos en el hogar

Por E.J. Mundell

Reportero de Healthday

(FUENTES: Adnan Quershi, M.D., executive director, Minnesota Stroke Initiative, and professor of neurology, neurosurgery and radiology, University of Minnesota, Minneapolis; Kathie Cole, RN, clinical nurse, UCLA Medical Center/School of Nursing, Los Angeles; presentation, Feb. 21, 2008, American Stroke Association International Stroke Conference 2008, New Orleans)

JUEVES 21 de febrero (HealthDay News/Dr. Tango) -- Ya sea un gatito juguetón o un atigrado rechoncho, un gato en el hogar puede ayudar a reducir el riesgo de ataque cardiaco en casi un tercio, según sugiere un estudio reciente.

El hallazgo proveniente de un estudio de diez años con más de 4,300 estadounidenses, sugiere que el alivio del estrés que las mascotas brindan a los humanos es saludable para el corazón.

Y los amantes de los perros no deberían sentirse excluidos. Aunque el estudio no encontró ese beneficio con el "mejor amigo del hombre", probablemente se deba tan sólo a que no habían suficientes dueños de perros en el estudio para sacar conclusiones firmes, dijeron los investigadores.

"Durante años, hemos sabido que el estrés y la ansiedad psicológicos se relacionan con los eventos cardiovasculares, sobre todo a los ataques cardiacos", anotó el autor principal del estudio, el Dr. Adnan Qureshi, director ejecutivo del Instituto del accidente cerebrovascular de Minnesota de la Universidad de Minnesota en Miniápolis.

Según Qureshi, la nueva investigación muestra que "esencialmente existe un beneficio en el alivio de esos factores incitantes suministrado por las mascotas".

Tenía planificado presentar los hallazgos el jueves en la Conferencia internacional sobre el accidente cerebrovascular de la American Stroke Association en Nueva Orleáns.

La relación entre el estrés y la enfermedad cardiovascular está bien documentada en la literatura científica. También se sabe que el afecto y el placer que las mascotas le brindan a los humanos acaban con el estrés. De hecho, un estudio presentado en una reunión de la American Heart Association en 2005 encontró que una sola visita de doce minutos a un perro mejoraba la función cardiaca y pulmonar de las personas que padecían insuficiencia cardiaca.

En el nuevo estudio, el equipo de Qureshi analizó datos sobre 4,435 estadounidenses entre los treinta y los 75 años de edad, que participaron en el segundo Estudio nacional de examen de salud y nutrición del gobierno federal, que se llevó a cabo entre 1976 y 1980. Según los datos de la encuesta, 2,435 de los participantes tenían un gato o lo habían tenido en el pasado, mientras que no era así con los 2,000 restantes.

El equipo de Qureshi dio entonces seguimiento a los índices de muerte por todas las causas, entre ellas las cardiacas y el accidente cerebrovascular.

Los dueños de gatos "parecían tener un menor índice de muerte por ataques cardiacos" durante el seguimiento de diez años, en comparación con la gente que no tenía felinos, afirmó Qureshi.

La magnitud del efecto, una reducción del treinta por ciento en el riesgo de ataque cardiaco, "fue algo sorprendente", añadió. "Ciertamente esperábamos un efecto, porque pensábamos que había un mecanismo biológicamente factible de por medio. Pero la magnitud del efecto era difícil de predecir".

Qureshi, orgulloso dueño de un felino llamado Ninja, enfatizó que los perros probablemente confieren a las personas el mismo beneficio, pero que el número de dueños de perros del estudio no fue suficientemente grande para tomarse en cuenta en las estadísticas.

Kathie Cole, enfermera clínica del Centro médico de la UCLA y de la Facultad de medicina, y autora principal del estudio sobre los perros y la insuficiencia cardiaca de 2005, dijo que los hallazgos de Minnesota no la sorprendían.

"Me inclinaría a pensar que cualquier animal que sea considerado importante para la persona de manera positiva tendría beneficios para su salud", afirmó Cole. Señaló que varios estudios han encontrado que la compañía animal "tiene un efecto calmante en cuanto a los factores estresantes mentales".

Ambos investigadores piensan que tener mascotas debería percibirse como una intervención médica de bajo costo y riesgo que puede salvar o extender vidas potencialmente, sobre todo entre los adultos mayores. "El problema en este momento es que tantos edificios u hogares de ancianos no permiten animales", dijo Cole. "Ese es el problema que veo desde el punto de vista comunitario".

Qureshi estuvo de acuerdo en que los gatos, los perros y otras mascotas podrían otorgar a sus dueños beneficios médicos tangibles.

"Esto abre toda una nueva avenida de intervención que no habíamos evaluado antes, una que puede llevarse a cabo a nivel público", dijo. Y a diferencia de los fármacos o la cirugía, tener mascotas "no parece conllevar ningún riesgo", añadió.

http://healthfinder.gov/



dijous, 28 de febrer del 2008

¿Cáscaras de plátano?


¿Tú tienes cáscaras de plátano en tu vida?

Els nens ens miraven amb cara d'estranyats. Ves tu a saber que passava pel seu caparró de 9 anys en el moment en que la professora els ha fet aquesta pregunta. M'ho puc imaginar, segurament pensaven "aquestes profes que tenim estan ben boges, mira que preguntar-nos això", però el cert és que la mestra ho ha dit convençuda, com si en l'explicació o més aviat, en el sermó li anés la vida, es a dir, hi ha posat molt sentiment i sota el meu parer, massa metàfora.

Val a dir que el sermó ha estat pels mals resultats en els exàmens de la segona avaluació. M'encanta com la professora ho ha encarat. Ha tractat als nens com si fossin persones adultes, i ha provocat que els nens li paressin més atenció que quan estava explicant qualsevol cosa del temari. Però es clar, d'aquí a arribar a demanar-los-hi si "tenían cáscaras de plátano en su vida" els nens no sabien si havien de respondre o no. Si que és cert, que la situació també ha portat a la metàfora però... no deixen de ser nens i crec que s'ho han pres amb un sentit molt literal.


Vosaltres,
"¿Teneis càscaras de plàtano en vuestras vidas?"

dimecres, 27 de febrer del 2008

Posar exàmens...

La feina com a mestra de música, no només és ensenyar continguts, i assolir objectius personals i de cicle, també comporta fer una avaluació per saber si els nens han assolit bé els objectius i entès bé els continguts.

Sembla divertit posar un examen. Al menys això pensem quan som nens. "Com m'agradaria posar un examen a mi, i així posar les coses més difícils que se per a comprovar si la resta de nens les saben..." però quan et fas gran, i es tracta del teu treball, naturalment veus que no és tan fàcil posar un examen. T'has d'adaptar a l'edat, curs, als coneixements, a les habilitats, en fi, t'has d'adaptar als nens que comporten al conjunt de la classe, i de cada una de les classes que passen per l'especialista de música, i que normalment acostumen a ser totes les classes de tots els cursos de l'escola primària. En algunes ocasions també pot succeir amb les classes d'infantil, però en poques ocasions, ja que són poques les escoles en les que l'especialista imparteix les classes de música, acostuma a fer-ho el tutor.
Bé, al que anava. Em toca preparar l'examen de les tres classes de 6é. Un examen en el que els hi preguntaré sobre l'època Barroca en música, sobre els compositors de l'època Vivaldi, Häendel i Bach, també sobre alguns instruments d'altres èpoques (Viola de gamba, Zanfona, Fídula, etc.). Cal inclure-hi, altres continguts de teoria musical, com ara les alteracions i els termes d'intensitat i velocitat. Pot ser un examen entretingut.
Dilluns l'he de tenir fet, i més o menys a aquesta hora, tindré un munt de nens que estaran atents mirant la seva taula i responent a l'examen. Alguns, segurament estaran enginyant la forma de poder copiar del company del costat, qui sap. Tot es veurà.

dilluns, 25 de febrer del 2008

Amb la flor al cul

Vaig néixer amb la flor al cul. Cada dia que passa n'estic més i més segura. I creieu-me quan us ho dic. Per aquesta mateixa raó, em sento d'allò més afortunada. I com que és així, vaig a compartir amb tots vosaltres el perquè de la meva sort.

De l'última cosa que m'he adonat és, que quan em vaig compar el meu cotxe, meravellós cotxe que ja en te 23.000, doncs sense demanar-ho, ni tan sols avisar-me, els venedors del concessionari on vaig comprar el meu cotxet, em van incorporar unes prestacions que pocs cotxes tenen, al menys jo no he aconseguit veure-les a gaires. Doncs, aquestes prestacions, quan les saps utilitzar i hi has agafat pràctica, són d'allò més còmodes i fins i tot pràctiques, us ho ben juro.

Val a dir que quan em van donar el cotxe, com ja he dit, no em van avisar de que m'havien incorporat quelcom especial, quan me'n vaig adonar podria haver anat a preguntar-los-ho, però sincerament, possiblement m'haguessin tractat de una mica boja, així que van anar passant els dies i vaig anar veient que algun que altre cotxe també l'incorporava aquesta prestació. Xerrant amb la gent em vaig recordar de el que deia el manual del bon conductor, tots els cotxes ho porten de sèrie, independentment del model, marca i fins i tot de la mida.

Creieu-me que, no m'ho podia creure... Però, cabil·lant, cabil·lant vaig pensar: "ai, carai! serà que s'espatlla molt aviat i la reparació deu ser molt cara..." però jo com que sóc de provar coses fins que ja no poden més i s'espatllen, segueixo usant aquest quelcom que incorpora el meu cotxe i que encara funciona. Puc dir-vos que fa més d'un any que l'uso i encara no se m'ha espatllat, ni m'ha deixat de funcionar, ni m'ha donat cap problema, no com a d'altres cotxes que veig circular.


Veieu com tinc sort? Amb tot l'ús que li dono, i les llumetes taronges del lateral del meu cotxe segueixen funcionant. Per cert, crec que se'n diu intermitent, per si algú se n'ha oblidat de la seva existència degut al mal funcionament o no funcionament que tenen aquests en el seu cotxe.

Reiterant-me per dècima vegada consecutiva, sóc afortunada, els intermitents del meu cotxe, malgrat que els poso cada vegada que fan falta, no s'han espatllat.

dissabte, 23 de febrer del 2008

Disculpes

Benvolgut mireu-ho.blogspot.com,

Em remeto a vos, i a tots els lectors que el segueixen per demanar disculpes per la baixada en publicacions d'aquesta setmana. Aquest fet és deu a un excés de feina que no m'ha permès actualitzar el bloc amb la mateixa regularitat que d'altres setmanes.
Tan sols em queda, prometre intentar tornar a la regularitat esperada, i amb publicacions de bona qualitat.

Una salutació,

yourwinterwish

dilluns, 18 de febrer del 2008

Inclemències meteorològiques

M'agrada conduir. Això no és cap informació que no hagi dit abans, perquè sinó m'agradés conduir, per quina raó m'hagués endut el cotxe a Àvila i hagués fet 23.000 km en menys d'un any?

Però la qüestió és, que hi ha dies en que, per molt que t'agradi conduir, no ve gens de gust agafar el cotxe. I això mateix m'ha passat avui. Però es clar, tenia que arribar a les pràctiques i m'he hagut de resignar a agafar el cotxe per arribar-hi, si volia tornar a dinar a la residència.

Aquesta és la visió que tenia avui de la carretera que porta cap a l'escola.


Cal afegir que a part de la boira que no permetia veurem ni la punta del nas, feia vent i per acabar-ho d'arreglar, perquè la boira i el vent no eren suficients plovia i a segons quines zones queia aigua neu, és a dir, un temps perfecte per agafar el cotxe. Sort que per la nit no han baixat gaire les temperatures avui, perquè sinó, només em faltaven plaques de gel a la carretera. Sort en tinc que demà no condueixo jo, perquè preveuen un temps com el d'avui.

diumenge, 17 de febrer del 2008

Ensenyar música

La mestra de música de l'escola, durant dijous i divendres es va haver d'absentar i tornar al seu poble per un problema familiar. Al haver de marxar, em va demanar si jo podia donar les classes de música als nens durant la seva absència, continuant el temari que tenia marcat, i jo sense cap problema li vaig respondre que si.

Durant les hores lectives del dijous i el divendres vaig estar sempre acompanyada de professors que tenien que substituir a la mestra de música, perquè jo no em puc quedar sola en una classe, però tots es van asseure a mirar com jo, la mestra de pràctiques donava la classe als nens.

Va ser genial, vaig poder comprovar que les meves aptituds per ensenyar música són millors del que em pensava. Veure que vaig aconseguir motivar als nens, i que van aprendre alguna cosa que els vaig ensenyar jo, va provocar en mi una pujada d'autoestima educacional.

Una trifulga més que he viscut, i l'he superat amb èxit.

dissabte, 16 de febrer del 2008

23.000

Escrit com: vint-i-tres mil

23.000 és el mateix que dir 20.000+3.000, i el mateix que dir 11.500 x 2.

23.000 són 2 dècimes de miler, 3 unitats de miler, 0 centèssimes, 0 dècimes i 0 unitats.

23.000 metres són 23 kilometres.

23.000 ordinadors del departament d'educació de Filipines s'han instal·lat Linux.


23.000 persones són les que van assistir al Festival Tucamán Rock a Argenitna.


23.000 eurus és el que costa de mitjana casar-se a l'Estat Espanyol.

23.000 tonelades de fuel més de les que s'havien dit en un principi, són les del vessament del Prestige.

23.000 arbres va plantar en dos mesos cuatro, partint de la iniciativa del Hormiguero.

23.000 partides d'escacs simultànies és un rècord Guiness.

23.000 km són els que ha fet el meu petit cotxe des del Març del 2007.