Em fas mal, i ja fa temps.
Em fas mal, i no ho veus.
Qui sap, potser no ho pots veure.
Però potser ja n'hi ha prou, no?
Em fas mal, i no ho veus.
Qui sap, potser no ho pots veure.
Però potser ja n'hi ha prou, no?
dimecres, 25 de juny del 2008
dimarts, 24 de juny del 2008
S'ha acabat
Si, s'ha acabat, la meva estada a Ávila, el meu intercanvi universitari.
Ja he tornat d'Ávila, i de moment, no hi ha previsió de tornar-hi més que per fer visites ocasionals a companys i anar a fer una visiteta a les muntanyes de Gredos, que la veritat m'han quedat pendents.
Ara de moment m'espera un estiu per davant, i que espero que sigui dels millors dels últims anys, i que vingui carregat de bones sorpreses i bones companyies. El lloc, ja és l'ideal, ara falta que la resta vagi sorgint.
Només una última cosa, ja torno a donar guerra a Catalunya, amb lo tranquils que estàveu.
Ja he tornat d'Ávila, i de moment, no hi ha previsió de tornar-hi més que per fer visites ocasionals a companys i anar a fer una visiteta a les muntanyes de Gredos, que la veritat m'han quedat pendents.
Ara de moment m'espera un estiu per davant, i que espero que sigui dels millors dels últims anys, i que vingui carregat de bones sorpreses i bones companyies. El lloc, ja és l'ideal, ara falta que la resta vagi sorgint.
Només una última cosa, ja torno a donar guerra a Catalunya, amb lo tranquils que estàveu.
dissabte, 21 de juny del 2008
Comunicat oficial
Els ocellets estan cantant.
Fa xafugor, i caloreta.
El sol crema amb moltes ganes.
El cert es que aquest any, l'estiu s'ha fet esperar una miqueta. L'ha precedit una primavera plena de pluges i núvols, que ens han vingut la mar de bé per aquests temes de manca d'aigua, i també per a que quan jo pugi cap a la meva estimada terra la vegi més verda que mai i amb unes herbes més altes del que mai han estat. Tot plegat ha estat una primavera d'allò més estranya, però de la que ningú no s'ha queixat (excessivament). Però ara, sembla ser que, les tempestes de primavera diàries ja s'han acabat i donen pas als dies de sol i calor amb tempestes de tarda a les muntanyes. Perquè m'agrada el que l'estiu significa, perquè m'agrada tot el que faig a l'estiu, perquè a l'estiu sembla que tothom estigui més al·legre, només per això, em plau comunicar-vos:
Fa xafugor, i caloreta.
El sol crema amb moltes ganes.
El cert es que aquest any, l'estiu s'ha fet esperar una miqueta. L'ha precedit una primavera plena de pluges i núvols, que ens han vingut la mar de bé per aquests temes de manca d'aigua, i també per a que quan jo pugi cap a la meva estimada terra la vegi més verda que mai i amb unes herbes més altes del que mai han estat. Tot plegat ha estat una primavera d'allò més estranya, però de la que ningú no s'ha queixat (excessivament). Però ara, sembla ser que, les tempestes de primavera diàries ja s'han acabat i donen pas als dies de sol i calor amb tempestes de tarda a les muntanyes. Perquè m'agrada el que l'estiu significa, perquè m'agrada tot el que faig a l'estiu, perquè a l'estiu sembla que tothom estigui més al·legre, només per això, em plau comunicar-vos:
L'estiu ja ha arribat!
divendres, 20 de juny del 2008
Shht! spin-off
Sort que ja me'n vaig, que com es diria vulgarment, em queda aquí "un telediario". Però, es que uff, aquesta gent que hi ha per aquí són més escandalosos, que un gos bordant al mig d'una església.
La veritat és, que el soroll que estic sentint ara em recorda a vells temps, a aquells en que podia sentir totes les conversacions per darrere la porta. Aquells en que per molt que fessis per aïllar-te del soroll no ho aconseguies... doncs ara mateix, sembla ser que la cosa està així, tan sols que han canviat els protagonistes. Ara ja no són les nostres fantàstiques i inigualables protagonistes, entre les quals s'hi trobaven lagallegaodiosa, la emfollototelquesmou, socrepelent, socodiosa, i d'altres actrius secundaries que amenitzaven les nostres velades blocaires de la forma més entretinguda que hi pogués haver.
Ara ens trobem amb uns nous protagonistes, amb preocupacions ben diferents, això del maquillatge i dels nois ho han deixat una mica de banda. Els nostres nous protagonistes majoritàriament són nois (recordem això), no són universitaris, ja que aquesta època ja l'han passat. Els nostres protagonistes es troben aquí per estudiar, per estudiar unes oposicions, en concret unes oposicions per entrar al cos de policia a nivell executiu (que segons diuen és el més xungu).
Properament se us oferirà un únic capítol del spin-off de Converses de darrere la porta. (Només es pot trobar un capítol perquè la sèrie s'ha hagut de cancel·lar per manca de pressupost i perquè la narradora haurà de traslladar-se en un futur molt pròxim)
P.D: respecte al post desmotivada, vull dir que no estic desmotivada per escriure, però últimament no em flueixen tan les idees ni el temps. Em sap greu.
P.D: respecte al post desmotivada, vull dir que no estic desmotivada per escriure, però últimament no em flueixen tan les idees ni el temps. Em sap greu.
dijous, 19 de juny del 2008
dimarts, 17 de juny del 2008
Carretera i manta
Retorno a Ávila, d'aquí 1h ja estaré de camí, altre cop, cap a terres castellano-lleoneses. No us penseu que en tinc moltes ganes, però clar, bé tinc que acabar el què he començat. M'anima que aquest, ja serà l'últim trajecte que hi faré d'anada aquest curs (desprès si hi torno serà per plaer, al menys això espero).
Cada vegada se'm fa més pesat conduir tantes hores, la veritat és que em cansa molt. Però m'anima el saber que aviat no ho hauré de fer, i que ja tornaré definitivament a les meves terres catalanes. Llavors, serà moment de balanços, ara carretera i manta!
dilluns, 16 de juny del 2008
Vull dir, però no puc
Sí, sóc una persona que diu les coses. A vegades, fins hi tot, puc arribar a ser una mica impertinent. Dic el que penso, això si, pensant-me una mica com dir-ho, per fer el mínim de molèstia possible. I com em diuen tot sovint, "la confiança fa fàstic". Doncs així mateix sóc jo...
Però no ho entenc. Hi ha una persona, tan sols una (de moment) amb la que per molt que em proposi dir-li el que penso, no puc. No és per ser hipòcrita, és perquè... no ho se perquè, però el què si que se, és que quan em poso al davant per dir-li el que penso no em surten les paraules.
Hi ha coses que s'han de dir, que no es poden guardar. Però que passa quan no et surten les paraules per expressar-te? quan la ment se't queda en blanc? quan de sobte et quedes afònic i no et surt la veu? Tot això provoca impotència, i després ràbia... ràbia per no haver-ho dit, ràbia per no haver pogut, ràbia!
Però costa tant aclarir les coses? No, solament amb tu.
Però no ho entenc. Hi ha una persona, tan sols una (de moment) amb la que per molt que em proposi dir-li el que penso, no puc. No és per ser hipòcrita, és perquè... no ho se perquè, però el què si que se, és que quan em poso al davant per dir-li el que penso no em surten les paraules.
Hi ha coses que s'han de dir, que no es poden guardar. Però que passa quan no et surten les paraules per expressar-te? quan la ment se't queda en blanc? quan de sobte et quedes afònic i no et surt la veu? Tot això provoca impotència, i després ràbia... ràbia per no haver-ho dit, ràbia per no haver pogut, ràbia!
Però costa tant aclarir les coses? No, solament amb tu.
dijous, 12 de juny del 2008
Tràfecs
Em sap greu! mil perdons a tots, però és que últimament vaig una mica atrafegada pel món. Em faig uns farts de viatjar que foten por (ara amunt, ara avall, ara aquí i ara allà). A més, és evident, estic en època d'exàmens com la majoria d'universitaris. Alguns ja estan acabant d'altres estan acabant de començar, i jo com que estic a cavall de dues universitats ja fa dies que vaig començar (a Tarragona) i encara em queda mig mes per acabar (a Àvila)... però bé, la vida s'ha de prendre amb calma.
Bé, quan acabi aquesta època d'examinació universitària, intentaré tornar al ritme anterior, però es que ara mateix tinc masses coses al cap.
Bé, quan acabi aquesta època d'examinació universitària, intentaré tornar al ritme anterior, però es que ara mateix tinc masses coses al cap.dimecres, 4 de juny del 2008
Arrepentir-se'n, o no?
Podria dir-ho, però potser desprès me n'arrepentiria (força probable). La qüestió és, que moltes vegades no dic les coses, i me n'arrepenteixo de no haver-les dit, i a vegades les dic, de forma impulsiva, i també me n'arrepenteixo d'haver-les dit. Llavors, quina és la solució???
Avui una imatge valdrà més que totes les possibles paraules.
Avui una imatge valdrà més que totes les possibles paraules.
divendres, 30 de maig del 2008
D'excursió
Oooh, quines coses més boniques.
Tothom que em llegeix, ja sap, d'alguna manera o altra que m'agrada voltar i visitar llocs nous. Doncs evidentment sempre que tinc la oportunitat ho aprofito.
Aquesta vegada no us parlaré d'una ciutat amb molta cultura i monuments, no, us parlaré d'un meravellós paratge natural, el Lago de Sanabria.
El Lago de Sanabria es troba a la província de Zamora, a l'antic territori 'Leonés' i ja gairebé a terres gallegues. Es tracta d'un llac enorme, que va sorgir de manera natural fa aproximadament 200 anys, degut a un terratrèmol proper al curs d'un riu.
Aquesta foto, no la vaig fer jo. Jo no vaig enganxar tan bon dia, perquè estava núvol. Això sí, no va ploure i s'estava de meravella. Us congratularé amb unes petites fotografies de l'entorn al llac.
Tothom que em llegeix, ja sap, d'alguna manera o altra que m'agrada voltar i visitar llocs nous. Doncs evidentment sempre que tinc la oportunitat ho aprofito.
Aquesta vegada no us parlaré d'una ciutat amb molta cultura i monuments, no, us parlaré d'un meravellós paratge natural, el Lago de Sanabria.
El Lago de Sanabria es troba a la província de Zamora, a l'antic territori 'Leonés' i ja gairebé a terres gallegues. Es tracta d'un llac enorme, que va sorgir de manera natural fa aproximadament 200 anys, degut a un terratrèmol proper al curs d'un riu.
Aquesta foto, no la vaig fer jo. Jo no vaig enganxar tan bon dia, perquè estava núvol. Això sí, no va ploure i s'estava de meravella. Us congratularé amb unes petites fotografies de l'entorn al llac.
Vam finalitzar la visita a la zona, dinant en un poblet d'allà, el qual s'anomenava La Puebla de Sanabria. Què bé que vam menjar, i en quantitat. Un poble força curiós, perquè era d'allò més petit, però hi vam poder contar 16 hostals/cases ruals/hospederies, suposo que la bellesa del paratge atrau a molt turisme.
Gràcies a la meva companya de viatge, amb la que ens ho vam passar genial.
dijous, 29 de maig del 2008
L'època més preuada
El mes s'acaba, i amb ell les classes de la Universitat de Salamanca, (les de la URV ja fa dies que van acabar). Això implica, que estem apunt de endinsar-nos dintre de l'època d'exàmens, tan preuada per tot estudiant universitari.
D'algunes assignatures, es pot dir que he tingut la sort, ja que no em fan examen (com ja vaig dir Història de la música i el folklore és una d'elles), i per aquesta raó, enguany de les 4 assignatures que faig a la USAL possiblement només m'hagi de presentar a dos... això si, no trec que a la URV m'he de presentar a dos més, però això és poc important.
Tot i només tenir dos assignatures, m'hauré de posar a estudiar amb colzes, perquè les dos que em queden són d'aquelles que t'has de saber el temari sencer i desprès l'has d'expulsar a través del bolígraf al paper que t'han donat, això sí, enlloc diu que encabat de l'examen t'hagis de recordar d'alguna cosa.
Finalment vull desitjar-vos sort als que ja esteu d'exàmens o els comenceu aviat, així com els que han d'avaluar a d'altres.
dimarts, 27 de maig del 2008
Festes? Molta Festa
Aquest cap de setmana m'he convertit, durant una estona, en patumaire, en concret el dissabte, bé més ben dit, gairebé tota la tarda i la major part de la nit del dissabte. Si senyor, vaig anar a la Patum de Berga d'aquest any.
Ja feia anys que hi volia assistir, però sempre s'esqueia malament, perquè, o bé tenia exàmens, o bé em trobava que aquell cap de setmana tenia alguna altra responsabilitat a fer. Però aquest any, m'ho combinat molt bé, i mira que s'ha escaigut força malament, i bé a l'hora. Resulta que aquest cap de setmana a part de la Patum de Berga, també eren les festes del meu poble, i es clar, es feia difícil compaginar-ho tot. Però senyors, ho vaig aconseguir, i a més amb molt bona companyia.
Tot i que no vaig poder veure la Patum complerta, perquè només surt el dijous i el diumenge, m'ho vaig passar d'allò més bé entremig de tanta gent que es movia darrere dels gegants, la guita, o les masses. La veritat es que, de tanta gent que hi havia, que gairebé no es cabia als carrers ni places de la ciutat, és més, quan començava a saltar algú, acabaves saltant encara que no volguessis, degut a que estaves tan apretat, que o saltaves o et feien saltar.
També cal dir, que a la Patum vaig poder anar al concert d'Obrint Pas, que des que van treure el disc Benvinguts al Paradís no els havia vist, vaig saltar, vaig córrer, vaig passejar, vaig cantar, vaig cridar... i em vaig cansar una mica. En acabar el concert d'Obrint Pas, que va estar d'allò més bé, vam decidir, amb la meva amiga, tornar-nos-en cap al poble, que no queda massa lluny de Berga. Com era d'esperar, i ja ens imaginàvem, ens van parar els mossos d'esquadra, aproximadament crec que n'hi vaig contar una dotzena.... no fos cas que ens escapéssim.... Control d'alcoholèmia, es clar que sí! ja era hora que posessin un control on l'havien de posar home. Ré, 0,0 i seguim el camí.
Al arribar al poble, ens vam arribar al ball de festa major, que tot i ser avançada la nit, encara estava en dansa. I allà vam acabar la festa.
Perquè desprès es digui que no es pot anar a dues festes a la vegada, jo ho vaig fer aquest cap de setmana, visca la Patum i les festes del meu poble.
L'any vinent, aviam si podem tornar-hi a la Patum, i veure-la complerta juntament amb el Tirabol. A veure quan cau corpus l'any vinent, esperem que escaigui en un cap de setmana millor que aquest.
Per cert, cal dir-ho, la "Barreja" està boníssima!
Ja feia anys que hi volia assistir, però sempre s'esqueia malament, perquè, o bé tenia exàmens, o bé em trobava que aquell cap de setmana tenia alguna altra responsabilitat a fer. Però aquest any, m'ho combinat molt bé, i mira que s'ha escaigut força malament, i bé a l'hora. Resulta que aquest cap de setmana a part de la Patum de Berga, també eren les festes del meu poble, i es clar, es feia difícil compaginar-ho tot. Però senyors, ho vaig aconseguir, i a més amb molt bona companyia.
Tot i que no vaig poder veure la Patum complerta, perquè només surt el dijous i el diumenge, m'ho vaig passar d'allò més bé entremig de tanta gent que es movia darrere dels gegants, la guita, o les masses. La veritat es que, de tanta gent que hi havia, que gairebé no es cabia als carrers ni places de la ciutat, és més, quan començava a saltar algú, acabaves saltant encara que no volguessis, degut a que estaves tan apretat, que o saltaves o et feien saltar.
També cal dir, que a la Patum vaig poder anar al concert d'Obrint Pas, que des que van treure el disc Benvinguts al Paradís no els havia vist, vaig saltar, vaig córrer, vaig passejar, vaig cantar, vaig cridar... i em vaig cansar una mica. En acabar el concert d'Obrint Pas, que va estar d'allò més bé, vam decidir, amb la meva amiga, tornar-nos-en cap al poble, que no queda massa lluny de Berga. Com era d'esperar, i ja ens imaginàvem, ens van parar els mossos d'esquadra, aproximadament crec que n'hi vaig contar una dotzena.... no fos cas que ens escapéssim.... Control d'alcoholèmia, es clar que sí! ja era hora que posessin un control on l'havien de posar home. Ré, 0,0 i seguim el camí.
Al arribar al poble, ens vam arribar al ball de festa major, que tot i ser avançada la nit, encara estava en dansa. I allà vam acabar la festa.
Perquè desprès es digui que no es pot anar a dues festes a la vegada, jo ho vaig fer aquest cap de setmana, visca la Patum i les festes del meu poble.
L'any vinent, aviam si podem tornar-hi a la Patum, i veure-la complerta juntament amb el Tirabol. A veure quan cau corpus l'any vinent, esperem que escaigui en un cap de setmana millor que aquest.
Per cert, cal dir-ho, la "Barreja" està boníssima!
dilluns, 19 de maig del 2008
Esvaïment d'idees
Davant la pantalla en blanc... No pot ser! tantes idees que tenia quan no estava davant de la pantalla, i ara s'han esvaït totes de cop.
Últimament tinc un problema. El problema és que tinc molta feina a fer amb l'ordinador, com projectes i treballs en els que tinc una idea i la desenvolupo. La qüestió és que totes les bones idees em venen al cap quan no estic davant de l'ordinador, i llavors penso, "Ja ho faré desprès, que ara no en tinc ganes de posar-me a l'ordinador" i tot apuntar-me alguna paraula que després em faci venir memòria, sembla com si l'ordinador m'esborrés la memòria a curt termini i eliminés per complert tota possibilitat de inspiració o feliç idea.
Crec que últimament el material fungible m'inspira més. Hauré de provar de fer-ho tot amb paper i desprès escanejar-ho per a plantificar-ho al ordinador. No ho se, de moment ja estic farta d'ordinador, així que me'n vaig a estudiar una estona de material fungible, aviam si em torna a venir la inspiració per a poder arrencar aquests treballs que tinc aparcats, entre ells la realització d'una webquest.
Últimament tinc un problema. El problema és que tinc molta feina a fer amb l'ordinador, com projectes i treballs en els que tinc una idea i la desenvolupo. La qüestió és que totes les bones idees em venen al cap quan no estic davant de l'ordinador, i llavors penso, "Ja ho faré desprès, que ara no en tinc ganes de posar-me a l'ordinador" i tot apuntar-me alguna paraula que després em faci venir memòria, sembla com si l'ordinador m'esborrés la memòria a curt termini i eliminés per complert tota possibilitat de inspiració o feliç idea.
Crec que últimament el material fungible m'inspira més. Hauré de provar de fer-ho tot amb paper i desprès escanejar-ho per a plantificar-ho al ordinador. No ho se, de moment ja estic farta d'ordinador, així que me'n vaig a estudiar una estona de material fungible, aviam si em torna a venir la inspiració per a poder arrencar aquests treballs que tinc aparcats, entre ells la realització d'una webquest.
dijous, 15 de maig del 2008
Dificultats guitarrístiques
Mira que la vida n'és de difícil, doncs avui m'han intentat complicar una mica més la meva vida. Resulta que he rebut una trucada força curiosa, aquesta tarda.
De hom que m'envolta es sabut que vaig estudiar guitarra clàssica (i de qui no era sabut, ara ja ho sap). Evidentment, desprès de 6 anys de guitarra, vaig obtenir-ne algun domini, i coses com l'afinació i execució d'obres se'm donaven força bé, al menys hi disfrutava tocant.
Bé, al que anava, hi ha gent que s'empenya en complicar la vida. M'han trucat, tot dient-me: "Ara tinc que aprendre a tocar la guitarra, i t'he agafat la que tenies al poble. Per cert, ja li he posat la corda que li faltava". I jo tot pensant, i ara com que li ha donat per posar-se a aprendre a tocar la guitarra... (pregunta que he realitzat uns instants més tard) la resposta ha estat d'allò més sorprenent: "Es que el dijous vinent presentem la cantata i hi ha una part que s'acompanya amb guitarra" valga'm déu! ha d'aprendre a tocar la guitarra en menus d'una setmana, que dur! Bé la trucada no ha sigut perquè li ensenyes a tocar la guitarra via telefònica, això encara hagués estat fàcil, no! ha estat perquè l'ajudés a una cosa un pèl més punxeguda. Via telefònica havia d'explicar i ajudar a afinar una guitarra.
No ho proveu mai, i menys si la persona que te en mans la guitarra a afinar no sap com ha de girar les claus d'afinació, i encara menys si no ha agafat mai una guitarra en sa vida.
La conversació ha anat una mica així:
De hom que m'envolta es sabut que vaig estudiar guitarra clàssica (i de qui no era sabut, ara ja ho sap). Evidentment, desprès de 6 anys de guitarra, vaig obtenir-ne algun domini, i coses com l'afinació i execució d'obres se'm donaven força bé, al menys hi disfrutava tocant.
Bé, al que anava, hi ha gent que s'empenya en complicar la vida. M'han trucat, tot dient-me: "Ara tinc que aprendre a tocar la guitarra, i t'he agafat la que tenies al poble. Per cert, ja li he posat la corda que li faltava". I jo tot pensant, i ara com que li ha donat per posar-se a aprendre a tocar la guitarra... (pregunta que he realitzat uns instants més tard) la resposta ha estat d'allò més sorprenent: "Es que el dijous vinent presentem la cantata i hi ha una part que s'acompanya amb guitarra" valga'm déu! ha d'aprendre a tocar la guitarra en menus d'una setmana, que dur! Bé la trucada no ha sigut perquè li ensenyes a tocar la guitarra via telefònica, això encara hagués estat fàcil, no! ha estat perquè l'ajudés a una cosa un pèl més punxeguda. Via telefònica havia d'explicar i ajudar a afinar una guitarra.
No ho proveu mai, i menys si la persona que te en mans la guitarra a afinar no sap com ha de girar les claus d'afinació, i encara menys si no ha agafat mai una guitarra en sa vida.
La conversació ha anat una mica així:
(...)Total he aconseguit minimament que entengués que la primera corda era un Mi i que la sisena també, i que amb un teclat elèctric que es podien fer miracles. Al final he hagut de marxar, tot donant-li un programa per afinar la guitarra a través de l'ordinador. No se que tal haurà acabat la cosa, el que si que se és, que no ho proveu mai!
- La 6a corda ha de sonar un Mi, en concret un Mi2.
- A mi em sona la corda a Re
- Doncs llavors l'has de pujar a Mi
- I com ho faig?
- Girant la clau de la 6a corda
- Però cap a on la tinc que girar?
- Cap a la paret
- Es a dir, no cap a mi, sinó cap a la paret
- Si
- Aviam, ara sona un mi?
- No ho se, el telèfon distorsiona una mica...
- I ara?
- Compara-ho amb el piano
(...)
dimecres, 14 de maig del 2008
No ens està re bé
Desprès de dies d'aigua i aigua, que ben vinguda sigui, es clar, el sol sembla que no vulgui acabar de tornar. Fa amagos com si no volgués mostrar-nos la seva careta d'escalfor, al menys des que vaig marxar de Barcelona el diumenge no he vist el sol gaire estona seguida, bé si, en el meu trajecte de retorn a Àvila hi havia zones en que si que en feia de sol, però es clar, me les passava de llarg.
Però jo volia parlar sobre les pluges a Catalunya, es que no hi sap ploure. Ja fa temps que ho dic això, al menys a la costa. Perquè no se com s'ho fa el temps que plou poques vegades, però quan hi plou hi ha inundacions, i es tallen carreteres per caigudes d'arbres, i els trens queden tallats també perquè un arbre trenca la catenària... la veritat, tot plegat molt trist, però llavors veus que tothom que es queixava que no plovia i que feia falta, etc, etc i amb l'arribada de la pluja, tothom es queixa perquè plou.
No estem mai contents. Però això si, ja toca veure una mica el sol,que aquí a Ávila ja fa una setmana i mitja que no el veuen i que plou tots els dies. I la veritat, no han sofert cap problema al estil català.
Però jo volia parlar sobre les pluges a Catalunya, es que no hi sap ploure. Ja fa temps que ho dic això, al menys a la costa. Perquè no se com s'ho fa el temps que plou poques vegades, però quan hi plou hi ha inundacions, i es tallen carreteres per caigudes d'arbres, i els trens queden tallats també perquè un arbre trenca la catenària... la veritat, tot plegat molt trist, però llavors veus que tothom que es queixava que no plovia i que feia falta, etc, etc i amb l'arribada de la pluja, tothom es queixa perquè plou.
No estem mai contents. Però això si, ja toca veure una mica el sol,que aquí a Ávila ja fa una setmana i mitja que no el veuen i que plou tots els dies. I la veritat, no han sofert cap problema al estil català.
dilluns, 5 de maig del 2008
(Petits) Instants, coses...
L'he vist moltes vegades, aquesta pel·lícula, i m'encanta. Avui l'he tornat a veure, i m'ha recordat que poc valorem les petites coses, i lo feliços que ens poden fer si les tenim en compte, es a dir, si les valorem.
Coses petites com una mirada, un gest, una paraula, un somriure... un instant. I que poc les tenim en compte normalment, sempre busquem quelcom més gran, més vistós, més... no ho se.
Les coses petites, al cap i a la fi ens aporten petits instants de felicitat, dels que no ens n'adonem. Si, potser són petits instants, però és millor que no tenir-ne.
Coses petites com una mirada, un gest, una paraula, un somriure... un instant. I que poc les tenim en compte normalment, sempre busquem quelcom més gran, més vistós, més... no ho se.
Les coses petites, al cap i a la fi ens aporten petits instants de felicitat, dels que no ens n'adonem. Si, potser són petits instants, però és millor que no tenir-ne.
diumenge, 4 de maig del 2008
Pont(i ficat) que ja ha passat
Oooh quin pont!
Senzillament fantàstic. Ben acompanyada, i el més important de tot, a la meva terra catalana, i concretant encara més, al meu estimat Pirineu ceretà. Llàstima que les coses bones s'acaben ràpid, veritat?
Els dies han passat ràpid, perquè evidentment, quan t'ho passes bé, el temps passa volant. Mira tu, he rigut moltíssim, he parlat moltíssim, he fet molta broma, he passejat per aquests pobles tan bonics que hi ha, m'he cremat amb el sol que feia, tot i que no he anat a prendre el sol... i no hi havia tanta gent com em pensava.
El pont ha finalitzat amb la nostra assistència a l'Aplec de la Mare de Déu de Bastanist, evidentment al Santuari de la Mare de Déu de Bastanist, on hi havia un fotimé de gent de tota la contrada. Hem gaudit d'unes vistes inigualables de les muntanyes del Cadí, i hem sapigut controlar el moment de marxar perquè no ens enganxés la tempesta que pocs minuts més tard ha començat.
Gràcies,a vosaltres , per aquesta companyia tan agradable i per fer-lo tan genial.
Senzillament fantàstic. Ben acompanyada, i el més important de tot, a la meva terra catalana, i concretant encara més, al meu estimat Pirineu ceretà. Llàstima que les coses bones s'acaben ràpid, veritat?
Els dies han passat ràpid, perquè evidentment, quan t'ho passes bé, el temps passa volant. Mira tu, he rigut moltíssim, he parlat moltíssim, he fet molta broma, he passejat per aquests pobles tan bonics que hi ha, m'he cremat amb el sol que feia, tot i que no he anat a prendre el sol... i no hi havia tanta gent com em pensava.
El pont ha finalitzat amb la nostra assistència a l'Aplec de la Mare de Déu de Bastanist, evidentment al Santuari de la Mare de Déu de Bastanist, on hi havia un fotimé de gent de tota la contrada. Hem gaudit d'unes vistes inigualables de les muntanyes del Cadí, i hem sapigut controlar el moment de marxar perquè no ens enganxés la tempesta que pocs minuts més tard ha començat.
Gràcies,a vosaltres , per aquesta companyia tan agradable i per fer-lo tan genial.
dimecres, 30 d’abril del 2008
Treballs
Després de passar-me una setmana teclejant, i teclejant, lletres en un idioma que no és el meu, i que ademés se'm fa difícil de escriure. Si senyor, ahir vaig acabar un d'aquells treballs que et vols treure de damunt el més aviat possible... finalment me'l vaig treure de sobre.
La veritat es que em vaig treure un pes força gran de sobre, 42 pàgines de la història de les noves tecnologies musicals, sembla que no, però pesen. I si a més hi afegim que el treball, evidentment, era escrit en castellà, encara em cansa més pensar-hi. Potser és cert que no sabem escriure bé el castellà... resulta que moltes de les construccions gramaticals que feia, eren catalanes i clar, per a mi tenien sentit, però no eren correctes. A més, això d'està pendent de si escric i o y... uff!
Lo dit!, que ara ja està entregat i ja només em queden 4 treballs per fer. Un d'aquests, juntament amb el que ja he entregat em suprimirà un examen, en concret, un examen d'aquells que tots els estudiants de magisteri musical desitjarien que els hi suprimissin. Em suprimirà el examen de Història de la Música.
A que està bé?
La veritat es que em vaig treure un pes força gran de sobre, 42 pàgines de la història de les noves tecnologies musicals, sembla que no, però pesen. I si a més hi afegim que el treball, evidentment, era escrit en castellà, encara em cansa més pensar-hi. Potser és cert que no sabem escriure bé el castellà... resulta que moltes de les construccions gramaticals que feia, eren catalanes i clar, per a mi tenien sentit, però no eren correctes. A més, això d'està pendent de si escric i o y... uff!
Lo dit!, que ara ja està entregat i ja només em queden 4 treballs per fer. Un d'aquests, juntament amb el que ja he entregat em suprimirà un examen, en concret, un examen d'aquells que tots els estudiants de magisteri musical desitjarien que els hi suprimissin. Em suprimirà el examen de Història de la Música.
A que està bé?
dissabte, 26 d’abril del 2008
Petites retrobades
Ahir vaig anar de convidada. No havien passat ni 24h de la conversa en la que se'm convidava a una petita festa on hi hauria tallers, jocs i teatre. Em van donar l'entrada per la festa, tot remarcant-me que sobretot no se m'oblidés, que era indispensable per a poder-hi entrar.
Així que tota feliç, ahir agafo el meu cotxet i després de mitja hora de trajecte arribo a la destinació festiva. Agafo la meva entrada i em dirigeixo cap a la porta. Pel camí ja em trobo algun conegut, ens saludem i intercanviem quatre paraules.
Intento passar d'allò més desapercebuda, però resulta impossible, aquell grup de persones no resta indiferent amb la meva presència, i de seguida es posen a cridar-me. Els saludo amb la mà, mentre busco la persona que m'havien donat de referència, així que entro al recinte, on tan sols hi havia cinc o sis persones. Havia arribat aviat, i encara no estava tot apunt per l'esdeveniment. Feia un temps que no ens veiem, i ens saludem i xerrem una estona. Després d'oferir la meva ajuda, em diuen que no fa falta i arriba la persona que buscava. Abraçades, petons i la frase. "Hoy nos lo vamos a pasar genial". Ens vam dirigir cap a la sala que ens pertocava, en un sorteig ens havia tocat la sala del karaoke. Al entrar-hi, ja estava tot apunt, les cadires, la televisió encesa i el més important, la play station 2 amb els micròfons connectats i el cd del singstar posat.
L'activitat transcorre amb normalitat, tot i sortir d'allà amb un cert mal d'orella pel volum i els crits que hi feien els participants al arribar al fragment de cançó que es coneixien, per destacar i fer veure a tothom "Eh! que jo aquest tros me'l se". Al finalitzar era l'hora del descans, així que baixem cap a l'entrada de l'edifici i sortim al pati. Totes aquelles persones que m'havien vist a l'entrada, i unes quantes més es dirigeixen cap a mi, m'abracen, em petonegen i em parlen tots a l'hora. Intento escapar-me d'aquell garbuix de braços, per dirigir-me cap a una zona que no hi ha ningú, que sembla un lloc més tranquil, però em resulta impossible trobar un lloc més tranquil, perquè quan aconsegueixo lliurar-me de braços i paraules, i arribo al lloc una allau de personetes se'm tiren al damunt, tot cridant el meu nom i dient "Yourwi, Yourwi has vuelto, has vuelto! vienes para quedarte, no??" "Que bien! Yourwi está aquí, ha vuelto ha vuelto!" "El lunes vendrás otra vez, no??" quina desil·lusió els vaig donar quan els vaig dir que només hi havia anat per la festa, i que no em podia quedar, i que evidentment el dilluns no hi seria, com ells volien.
Ahir va ser la festa de l'escola on vaig fer les pràctiques. I em vaig fer un fart de deixar empremta en els mocadors dels alumnes amb els que vaig aprendre una mica millor el meu futur ofici. La il·lusió de tornar-los a veure, va ser immensa, i que es recordessin de la mestra de música que va estar-hi tan sols un mes i mig, va ser més gran encara.
Abraçades, petons, alegria i altre cop enyorança. Però, l'alegria de tornar-los a trobar va ser enorme, al veure que totes i cada una de les petites persones es recordaven de la Yourwi, i que totes compartien la mateixa idea els hagués agradat que hagués tornat per quedar-me amb elles.
Així que tota feliç, ahir agafo el meu cotxet i després de mitja hora de trajecte arribo a la destinació festiva. Agafo la meva entrada i em dirigeixo cap a la porta. Pel camí ja em trobo algun conegut, ens saludem i intercanviem quatre paraules.
Intento passar d'allò més desapercebuda, però resulta impossible, aquell grup de persones no resta indiferent amb la meva presència, i de seguida es posen a cridar-me. Els saludo amb la mà, mentre busco la persona que m'havien donat de referència, així que entro al recinte, on tan sols hi havia cinc o sis persones. Havia arribat aviat, i encara no estava tot apunt per l'esdeveniment. Feia un temps que no ens veiem, i ens saludem i xerrem una estona. Després d'oferir la meva ajuda, em diuen que no fa falta i arriba la persona que buscava. Abraçades, petons i la frase. "Hoy nos lo vamos a pasar genial". Ens vam dirigir cap a la sala que ens pertocava, en un sorteig ens havia tocat la sala del karaoke. Al entrar-hi, ja estava tot apunt, les cadires, la televisió encesa i el més important, la play station 2 amb els micròfons connectats i el cd del singstar posat.
L'activitat transcorre amb normalitat, tot i sortir d'allà amb un cert mal d'orella pel volum i els crits que hi feien els participants al arribar al fragment de cançó que es coneixien, per destacar i fer veure a tothom "Eh! que jo aquest tros me'l se". Al finalitzar era l'hora del descans, així que baixem cap a l'entrada de l'edifici i sortim al pati. Totes aquelles persones que m'havien vist a l'entrada, i unes quantes més es dirigeixen cap a mi, m'abracen, em petonegen i em parlen tots a l'hora. Intento escapar-me d'aquell garbuix de braços, per dirigir-me cap a una zona que no hi ha ningú, que sembla un lloc més tranquil, però em resulta impossible trobar un lloc més tranquil, perquè quan aconsegueixo lliurar-me de braços i paraules, i arribo al lloc una allau de personetes se'm tiren al damunt, tot cridant el meu nom i dient "Yourwi, Yourwi has vuelto, has vuelto! vienes para quedarte, no??" "Que bien! Yourwi está aquí, ha vuelto ha vuelto!" "El lunes vendrás otra vez, no??" quina desil·lusió els vaig donar quan els vaig dir que només hi havia anat per la festa, i que no em podia quedar, i que evidentment el dilluns no hi seria, com ells volien.
Ahir va ser la festa de l'escola on vaig fer les pràctiques. I em vaig fer un fart de deixar empremta en els mocadors dels alumnes amb els que vaig aprendre una mica millor el meu futur ofici. La il·lusió de tornar-los a veure, va ser immensa, i que es recordessin de la mestra de música que va estar-hi tan sols un mes i mig, va ser més gran encara.
Abraçades, petons, alegria i altre cop enyorança. Però, l'alegria de tornar-los a trobar va ser enorme, al veure que totes i cada una de les petites persones es recordaven de la Yourwi, i que totes compartien la mateixa idea els hagués agradat que hagués tornat per quedar-me amb elles.
dimecres, 23 d’abril del 2008
Diades
Avui, dia que molts catalans i catalanes surten al carrer només pel plaer de passejar i fer el xafarder. Un dia bonic, tot s'ha de dir, i que d'alguna manera, directa o indirecta, tothom en rebrà una pinzellada. Una diada catalana, i ben catalana, la diada de Sant Jordi. Dic que és ben catalana, perquè per les espanyes majoritàriament es desconeix aquesta bonica tradició.
Encara recordo quan, fa aproximadament 2 mesos, companys d'aquí em preguntaven: ¿Y tu no celebras San Valentín? i jo els responia amb un NO, yo celebro Sant Jordi. La continuació de la resposta, ja us la podeu imaginar, havia d'explicar-los que era allò de Sant Jordi, i quan era. Si com una senyoreta, que els explica la llegenda de Sant Jordi als seus minyons quan s'acosta la diada, i per extensió per què una rosa i un llibre. Acabada la meva fantàstica explicació de la llegenda em pregunten Así, tu y tu novio ¿no celebraís San Valentin? que aburridos que soy.
Però qui m'havia de dir a mi, que aquest any no hi hauria celebració de Sant Jordi. Bé, ja era d'esperar, perquè hagués estat molt estrany que una diada tan cultural s'estengues a la resta de l'estat, i també d'altres situacions que s'han esdevingut més tard ho han fet possible. Però això sí, potser no celebraré la diada de Sant Jordi enguany, perquè ni tan sols puc anar a una llibreria a compar-me un llibre, l'any vinent segur que serà millor. Això si, dir-vos que jo també estic de Diada, i que a sobre és festa, i que per extensió em passo el dia fent treballs que tinc que entregar. Perquè aquí, a Ávila i a tota la comunitat es celebra avui LA DIADA DE CASTELLA-I-LLEÓ (encara em pegarà algú per haver-ho traduït...). Ja se que no és el mateix, però com a mínim no m'he hagut d'aixecar d'hora per anar enlloc.
Encara recordo quan, fa aproximadament 2 mesos, companys d'aquí em preguntaven: ¿Y tu no celebras San Valentín? i jo els responia amb un NO, yo celebro Sant Jordi. La continuació de la resposta, ja us la podeu imaginar, havia d'explicar-los que era allò de Sant Jordi, i quan era. Si com una senyoreta, que els explica la llegenda de Sant Jordi als seus minyons quan s'acosta la diada, i per extensió per què una rosa i un llibre. Acabada la meva fantàstica explicació de la llegenda em pregunten Así, tu y tu novio ¿no celebraís San Valentin? que aburridos que soy.
Però qui m'havia de dir a mi, que aquest any no hi hauria celebració de Sant Jordi. Bé, ja era d'esperar, perquè hagués estat molt estrany que una diada tan cultural s'estengues a la resta de l'estat, i també d'altres situacions que s'han esdevingut més tard ho han fet possible. Però això sí, potser no celebraré la diada de Sant Jordi enguany, perquè ni tan sols puc anar a una llibreria a compar-me un llibre, l'any vinent segur que serà millor. Això si, dir-vos que jo també estic de Diada, i que a sobre és festa, i que per extensió em passo el dia fent treballs que tinc que entregar. Perquè aquí, a Ávila i a tota la comunitat es celebra avui LA DIADA DE CASTELLA-I-LLEÓ (encara em pegarà algú per haver-ho traduït...). Ja se que no és el mateix, però com a mínim no m'he hagut d'aixecar d'hora per anar enlloc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
