La mestra de música de l'escola, durant dijous i divendres es va haver d'absentar i tornar al seu poble per un problema familiar. Al haver de marxar, em va demanar si jo podia donar les classes de música als nens durant la seva absència, continuant el temari que tenia marcat, i jo sense cap problema li vaig respondre que si.
Durant les hores lectives del dijous i el divendres vaig estar sempre acompanyada de professors que tenien que substituir a la mestra de música, perquè jo no em puc quedar sola en una classe, però tots es van asseure a mirar com jo, la mestra de pràctiques donava la classe als nens.
Va ser genial, vaig poder comprovar que les meves aptituds per ensenyar música són millors del que em pensava. Veure que vaig aconseguir motivar als nens, i que van aprendre alguna cosa que els vaig ensenyar jo, va provocar en mi una pujada d'autoestima educacional.
Una trifulga més que he viscut, i l'he superat amb èxit.
Durant les hores lectives del dijous i el divendres vaig estar sempre acompanyada de professors que tenien que substituir a la mestra de música, perquè jo no em puc quedar sola en una classe, però tots es van asseure a mirar com jo, la mestra de pràctiques donava la classe als nens.
Va ser genial, vaig poder comprovar que les meves aptituds per ensenyar música són millors del que em pensava. Veure que vaig aconseguir motivar als nens, i que van aprendre alguna cosa que els vaig ensenyar jo, va provocar en mi una pujada d'autoestima educacional.
Una trifulga més que he viscut, i l'he superat amb èxit.
3 comentaris:
Molt bé, felicitats! I és que no estem mai segurs de les nostres capacitats fins que ens veiem obligats a agafar el toro per les banyes, i llavors veiem que tot el que hem après i practicat ha servit per alguna cosa.
Gracies xexu. Si que es cert, si. Sempre aprenem coses, normalment, útils.
Salut!
Hola!
Com ho he de fer per ensenyar música sense saber-ne?
Auxili!
Publica un comentari a l'entrada