dilluns, 3 de desembre del 2007

Posposar-ho

Fa dies que vull escriure un e-mail, basicament perquè fa dies que no escric cap correu electrònic.

Quan dic escriure un correu electrònic em refereixo a explicar coses que tinguin un contingut trascendent a les nostres vides (en concreta a la meva vida).

Recoi! no és tan difícil. Tan sols he d'obrir el redactor de correus electrònics i posar-me a escriure.

Però es que em fa tanta mandra...

Vinga, que fa més d'un mes que no t'hi comuniques, que no saps res de la seva vida...

Potser també podria haver escrit ell/ella, no???

Si no m'ha escrit deu ser perquè no sap que explicar-me, o potser li ha passat alguna cosa i no pot comunicar-se amb mi. L'hauria de trucar¿¿??

Si i què més! li haurà caigut un piano quan ha sortit de la feina, ja que feien un trasllat a l'oficina de 3 pisos més amunt.

Va, escriure encara que siguin quatre línies per a que vegi que me'n recordo

I de pas que es recordi també de mi...

Trobo que ara em fa com mandra posar-m'hi, ja m'hi posaré després.

Això, torna-ho a posposar, si al final tornaràs i no en sabràs res

Però es que quan em poso escriure m'allargo tant...

Pots contar. Sembla que li escrigui la bíblia de forma versificada, o potser un missal. Què més dóna!

Vinga ho faré desprès...

Com sempre, posposem les coses i potser les fem més tard, o potser les posposem per més tard i més tard i més tard... Total, que al final les hem posposat tant que ja no cal ni fer-les perquè ja han perdut el "perquè" fer-les.

8 comentaris:

Roc ha dit...

Tens raó noia, i m'has recordat una cosa de fa una setmana. Jo feia molt de temps que volia escriure a una persona, però mai no ho feia. Quan m'hi volia posar no sabia què dir-li, etc. El que tu bé descrius. Al final què va passar? Que vaig rebre un mail amb el següent text:
"hola Roc!
on eeeeeets? com estàaaaaaas?"
Res més. Així de senzill i així d'efectiu! Amb aquest gest tan simple va fer el que volia fer, i va aconseguir que jo respongués.
A vegades no cal donar massa voltes a les coses.

Laura ha dit...

Escriu-li. Sigues tu qui faci el primer pas, si és que tens alguna cosa a dir-li clar.

Escriu-li, encara que només sigui per preguntar-li com està, si és que vols saber com està.

Escriu-li, encara que sigui per demostra-li que li importes, si és que t'importa, clar.

Carlota ha dit...

Per primer cop, i sense que serveixi de precedent, estic totalment d'acord amb el que diu la Laura: dóna tu el primer pas, no t'avergonyeixis de ser tu qui el faci.

Ah! I pel que pugui ser, no esperis resposta.

Sergi ha dit...

Obre el correu ja, i posa't a escriure! Què vol dir que les coses perden el seu sentit si deixes passar massa temps? Mai és tard, i no crec que portis tant temps fora per pensar que ja no val la pena comunicar-se amb algú. Si esperes el primer pas de l'altre, potser no arribi mai. Si t'interessa, per què no el dónes tu?

yourwinterwish ha dit...

Roc és l'excusa perfecta per contestar el correu i posar-te a fer les coses que has posposat.

Laura escriu-li, el bloc te necessita, nosaltres et necessitem!! jejeje

Carlota vale!! la Laura té raó

Xexu si, papa!

Us comunico a tots, que ahir després d'escriure aquest post, i de passar 8 hores sense fotre res vaig obrir el correu electrònic i vaig escriure, no un correu, sinó dos!

Salut a tots!

Vier ha dit...

Uf, que típic, i mira que passem temps davant de l'ordinador!

Eva ha dit...

les comunicaicons com més ràpides són pitjor...el msn ha fet molt mal als mails (uff smebla un embarbussament)i hauries d eposar un aprell d'ovaris i decidir-te a mailejar, jo ultimament ho estic fent i la veritat és que un bon maileig sempre és satisfactòri

yourwinterwish ha dit...

vier ja ho pots ben dir...

eva si, la veritat és que és molt més satisfactori rebre un e-mail que que es connectin al messenger. Llàstima que gairebé tothom prefereix la resposta instantània que haver-se d'esperar.