dimecres, 5 de desembre del 2007

A punt de morir....

El meu mòbil s'està a punt de morir... però a punt a punt. El metge li ha determinat una malaltia terminal mooolt dura. Un dels símptomes és sobredosis d'hores parlades i missatges rebuts/enviats. I per culpa d'aquesta sobredosis li ha provocat una teclitis aguda. Direu, i que nassos és això, doncs jo us ho explico.

La teclitis aguda és aquella malaltia coneguda per a la no resposta de les tecles. És a dir, que quan et truquen, per exemple, ja pots prémer la tecla de despenjar vegades, perquè al telèfon no li dóna la gana de contestar i la música continua sonant. O quan engegues el mòbil i has de posar el pin, i tu vinga a prémer les tecles, però res... aquells asteriscs no apareixen.

La teclitis aguda, li ha derivat a una no resposta dels estímuls teclils o una resposta molt retardada. Això vol dir, que en moltes ocasions, el telèfon sona, com totes les persones (o quasi totes) despenjo, m'apareix a la pantalla que ja he despenjat i comencen a contar els segons, però ei! la música del mòbil no deixa de sonar i clar, per l'altaveu només sento la musiqueta titiriti titiriti... total que tinc que apagar el mòbil traient-li la bateria perquè s'ha penjat (quelcom semblant al que fa el meu ordinador de tant en tant). O també, quan em truquen li agrada que no em senti sola i enlloc de sentir el que em diu l'altra persona, doncs em sento a mi mateixa, és com una mena d'ECO. En definitiva, que altra vegada he d'acabar penjant, perquè no m'assabento de res del que em diuen.

Finalment, suposo que la bateria ja li falla, també, perquè s'apaga sense saber perquè, és a dir, la bateria acabada de carregar i pam! el mòbil torna a tenir son i et diu "Apanyat tu solet, que jo me'n vaig a dormir" i au! tu et quedes a dues veles.

Per acabar, i com si no en tingués prou, tarda més de 5 minuts en despertar-se quan el crides.

Crec que el meu mòbil està a punt de tenir un fallo multi orgànic amb un desenllaç tràgic, per això li estalvio patiment i el tinc desconnectat gairebé sempre.

I amb tot això he descobert que.....

sóc més feliç sense mòbil!!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

El meu ex tenia teclitis parcial crònica, no responia a cap estímul de la part duperior del seu cos. Ja en vaig parlar...
Fins un dia que va fer xof i no l'hem pogut recuperar.
Això sí, tot i que mai no faig servir el mòbil... vaig trigar dos dies en comprar-me'n un de nou xD

Espero que el teu es curi!!!! Sort.

Sergi ha dit...

Aquesta conclusió final és la que esperava sentir, s'és molt més feliç sense mòbil! Jo no en tinc per convicció, encara que és probable que canvii d'opinió aviat, però fins llavors, a gaudir de la llibertat que et dóna anar sense comunicació permanent.

Boira ha dit...

A mi el meu mòbil m'ha enganxat una altra enfermetat, bastant comuna, la facturitis aguda, ahir em va arribar, i quasi que la palmo jo!

Albert_stk ha dit...

El meu mòbil també esta a punt de deixar aquest món però per culpa de la inactivitat. Tan temps sol al cotxe que esta a punt de suicidar-se. Quan el poso a carregar al cap de pocs minuts s'apaga.

Anònim ha dit...

A possar-hi remei a tot això!! és un caos... jeje

yourwinterwish ha dit...

Roc sang no crec que es curi... segurament serà substituït. El trobaré a faltar, molt temps junts.

Xexu disfruta-ho!! espero que tardis força temps en canviar d'opinió.

Boira aquesta malaltia també la va passar, però vaig aconseguir curar-li. Molta surt, en la seva cura. Jejejej

Albert_stk senyal que no et fa gaire falta. El mòbil el tens força cansat...

Sense fer soroll quin remei em quedarà. Benvingut