Hi ha moments en què necessites esbargir-te. En aquests moments, desitges fugir, anar a un lloc tranquil, on no es senti cap soroll d'aquests que ens envolten constantment, on no hi hagi moviment, on simplement hi hagi tranquilitat. Aquella tranquilitat que hom busca.
Val a dir, que tots trobem aquest lloc que ens fa sentir bé, que ens fa agafar forces per retornar a la normalitat, i que ens diu, aguanta una mica més, que segur que demà serà millor. Aquest lloc pot ser un bonic paisatge, una fantàstica passejada... pot ser allò que vulguis que sigui.
La qüestió és, quan no trobes aquest lloc, o el què sigui, que et fa sentir bé. Llavors, què fas? T'infles de valor per no "rebentar" alguna cosa, et fabriques uns taps a les orelles casolans i t'aïlles. Si senyor, t'aïlles de tot el que t'envolta per fugir-ne, encara que siguin uns segons, per desprès retornar-hi amb les forces necessàries per afrontar-ho.
Si senyor, ho estareu pensant. Necessito un descans. I jo afegeixo, potser no necessito un descans, solament necessito una mica més de respecte.
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
2 comentaris:
Uf, hi ha situacions de les que cal fugir perquè no es poden suportar. Si tens un lloc per evadir-te millor, sinó ja és més fomut.
Hi ha qui es pot aïllar amb la música...
Però en qualsevol cas aquestes petites fugides no solucionen els problemes. En alguns casos ho fa simplement el temps, en d'altres s'ha de prendre una decisió.
Doncs sí, sempre es bo tenir algun racó.
Publica un comentari a l'entrada