Al llarg de la nostra vida, sigui curta o llarga, tan se val, hi passen moltíssimes persones. Algunes tenen més transcendència d'altres menys. Algunes fins hi tot les acabes considerant amics7gues, a d'altres simplement col·legues o fins hi tot solament coneguts. Qui sap.
He tingut molts amics, la majoria de temporada, és a dir, amics que han estat al meu costat solament un temps i que després, pels motius que siguin, s'han allunyat o potser m'he allunyat jo, no ho se. Quan aquests amics s'allunyen, es converteixen en coneguts. Això vol dir que quan te'ls trobes, al cap d'un temps, pel carrer, us saludeu, us pregunteu com va tot i dieu: "Haurem de quedar per fer un café i posar-nos al dia" però resulta que aquest cafè no acaba d'arribar mai, i si arriba descobreixes que no sabeu gairebé de que parlar.Però bé, són amics de temporada.
En canvi, també hi ha els amics de sempre, són pocs però sempre hi són. Ja és ben cert allò que es diu que els amics bons es poden comptar amb els dits que hi ha en una sola mà. Aquests, passi el que passi saps que hi pots comptar i que hi seran pel que et faci falta. Sigui per passar-t'ho bé o per desfogar-te una estona. Sempre comptes amb ells per fer un café, per anar de viatge, per...
Bé, que us haig de dir que no sabeu, oi?
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
8 comentaris:
Saps que tens raó, però jo et diré que els amics de debò se'ls ha de cuidar, perquè si no acabaran passant a ser dels altres també. La gràcia és que d'un amic sempre estàs pendent de com està, i per això sempre tens temes dels que parlar. És molt desagradable aquesta sensació que expliques de trobar-te algú amb el que fa molt que no parles i abans éreu íntims, perquè tens impressió que no entendrà res si no li expliques amb tot detall tot el que t'ha portat a la situació actual, i que s'ha perdut per la separació. En comptes d'això, preferim no dir res, i parlar de banalitats. Només amb voluntat de voler recuperar una amistat es pot superar aquesta situació
Tens raó, molta raó, com en tot el que dius. Els amics de veritat es poden comptar amb els dits d'una mà, i no saps qui són fins que els necessites. Un petonàs guapa.
Entre el XeXu i tu ho heu dit tan bé que ja no cal que afegeixi res, estic d'acord amb tot el que heu dit. Entre els dos heu expressat el que jo també penso.
Per cert noia, si vols, t'he deixat deures per fer...
No coneixia el concepte "amic de temporada", molt apropiat. És una llàstima sempre que una d'aquestes amistats es perd, però així és la vida :(
La foto m'ha fet molta gràcia :)
No estic d'acord amb el que diuen més amunt.
Els amics de debó es troben de nou i és com si no hagués passat el temps. Perquè en un moment o altre has pensat en ells i ells han pensat en tu.
Les coses que us uneixen són les que més fàcilment fan pensar en els uns i els altres.
petons cordials i una forta abraçada.
M'agrada aquest post, perquè últimament he pensat bastant en els meus amics, i m'he adonat que els amics de veritat al comptar-los sobren en una mà, però són aquells que per molt temps que faci que no els veus, hi penses i al trobar-los no et costa gens explicar les coses que et van passant. I si.. hi ha amics de temporada...
per molt de temps que passi, un amic de veritat (Ni comptats amb els dits d'una mà)sempre ho seguira sent i són els que en moments dolents t'ajudaran més que els que tens de companys cada dia o els amics de temporada com be dius tú. I crec que ha un amic de veritat sempre hi han coses per explicar'li. AHH! m'ha agradat molt la publicació d'aquest post!!
Quin èxit!!
Gràcies per tots els vostres comentaris. Jo ja he dit la meva i per això no diré res més!
Salut!
Publica un comentari a l'entrada