dilluns, 12 de novembre del 2007

De com n'és la vida de complicada

Sempre marcant les distàncies, però sempre te les acabes saltant.

Moltes vegades obres la boca per dir alguna cosa, però la majoria de cops acabes per no dir res.


Per això de vegades sembla ser que sí, però a vegades sembla ser que no...
Digues, per què tot ho fem tan difícil?

Però em vols ajudar?


Tan sols hem d'unir els punts!!!






----------------
Mentre estava escrivint escoltava Xerramequ tiquis-miquis - Tombar-me al teu costat via FoxyTunes

Notícia curiosa

He trobat una d'aquestes notícies, que resulten una mica curioses, pels fets que l'envolten. Aquí us la deixo per a que la pogueu llegir.

Condenado por intentar atracar una tienda en Tarragona con dos patas de pollo

El joven asegura que todo era una broma, pero deberá pagar una multa por una falta de vejaciones

Miguel R. B., de 21 años, fue condenado el viernes a pagar una multa de 50 euros como autor de una falta de vejaciones insólita. Miguel venía de hacer la compra en un supermercado y decidió entrar en una céntrica tienda de Tarragona, Ofimega. Una vez en el mostrador, con tono serio y amenazante, espetó a la dependienta: "Dáme todo el dinero de la caja". Al tiempo que decía eso elevó su brazo derecho. Llevaba puesta una chaqueta y en la parte inferior de la manga, se distinguía un bulto. Por sus gestos -tenía metida la mano izquierda dentro de la chaqueta- y desafiante mirada, dejaba entrever que portaba un arma. Al menos así lo interpretó la dependienta, que creyó que el bulto era un arma de fuego. Muy asustada abrió la caja, cogió el dinero y, cuando se disponía a entregarlo, el supuesto atracador le soltó: "¡Que no, mujer, que es una broma¡". Seguidamente, dirigió la mano hacia el bultó y extrajo de la manga una pequeña bandeja con dos patas de pollo que acababa de comprar en el supermercado.

Tras unas carcajadas se marchó de allí, casi a la par que entraba al local otra persona. No es descartable que fuera la presencia de esa tercera persona la que le disuadiera de cometer un robo real, según fuentes de las partes.

La empleada llamó rápido a su jefe, y éste, a la policía, que le detuvo varias calles más abajo del establecimiento, aun con las patas de pollo en su poder. En principio, fue detenido por intento de robo. El viernes se celebró contra él un juicio rápido de faltas en el Juzgado de Instrucción 2 de Tarragona. Durante la vista, algunos no pudieron eludir la risa.

El acusado reconoció ante el juez los hechos, pero enfatizando que se trataba de una broma. Miguel R. B. señaló que, cuando vio la cara desencajada de la dependienta, a la que no conocía de nada, decidió zanjar la broma. "Al ver la cara que se le puso, le dije que era una broma. Y no me extraña que pusiera esa cara, ¡con las cosas que se ven por ahí¡", declaró el detenido.

El juzgado le condenó in voce, sobre la marcha, por una falta de vejaciones a una multa de cinco euros durante 10 días. El acusado se conformó con la pena. "Aparentemente no tenía ningún trastorno, pero ¿a quién se le ocurre ir a una tienda a robar con dos patas de pollo?", explica un testigo del juicio.

font: El País


Ja ho veieu, cada qual es distreu com pot o com vol. Poca feina. Ja veieu que no cal anar gaire lluny per trobar notícies divertides.


----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Pomada - Maria Mercè via FoxyTunes

diumenge, 11 de novembre del 2007

Monòlegs: Primera part

Ahir vaig tenir l'oportunitat d'anar a un monòleg en viu i en directe. Aquí a Àvila, hi ha un bar que fa un cicle de monòlegs durant el mes de Novembre. Ahir li va tocar l'oportunitat al monologuista de Màlaga, Tomás Garcia. El monòleg va durar 1:30h i va unir tots els monòlegs que havia realitzat al programa de RTVE "El rey de la comedia".

Aquí us deixo unes fraccions del monòleg que vaig escoltar ahir i amb el qual vaig riure moltíssim. Que els disfruteu!





----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Maroon 5 - This Love
via FoxyTunes

dissabte, 10 de novembre del 2007

Sessió de Cine

Ahir vaig anar al cinema. Cosa que feia temps que no feia (quan dic temps em refereixo a un parell de mesos). Ens vam ajuntar uns quants de la residència i vam escollir pel·lícula. La cartellera d'aquesta setmana estava prou bé, "El orfanato", "13 rosas", "Supersalidos", "Leones por corderos"... i un parell més que no recordo.
Vàrem escollir anar a veure "Leones por corderos" que és la última pel·lícula dirigida per Robert Redford i com a protagonista Tom Cruise. Estareu pensant: I per què no vau anar a veure El orfanato? doncs perquè hi ha una altra noia de la residència que hi volia anar, i no podia i ho vàrem posposar.
Doncs això, vam anar a veure Leones por corderos. Una película d'una durada de 2h aproximadament, i que parlava sobre el conflicte amb Afganistan. Històries de la guerra americana. Una película que, suposo que si fos americana, em faria pensar molt més del que m'ha fet pensar ara.




----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Maroon 5 - This Love via FoxyTunes

divendres, 9 de novembre del 2007

Floreixen les discussions

Sí, senyor!


Com una petita flor al mig d'un camp ple d'herba.



Com en tota bona convivència arriba un punt en que els ocupants d'un mateix espai xoquen en algun aspecte de la seva vida. I d'aquí neix, una discussió. Més forta o més fluixa. Però hi és.

Què si tu em vas dir nosequé... que jo no t'ho vaig dir!

Què si fas molt soroll.... tu em molestes quan vas al lavabo...

Res! tonteries tot plegat, però que provoquen que hi hagi mal ambient entre el grupet que conviu. Jo com que no hi convisc (quan dic això, vull dir que no comparteixo experiències amb elles), faig una mica d'observador passiu i me n'assabento de la majoria de les trifulgues que passen darrera de la porta de la meva habitació. Bé això que faig te un nom: xafardejo! i es clar, me n'assabento de totes les coses que passen aquí, al meu edifici, i a l'edifici dels nois. Així m'entretinc, tot i que la majoria de cops, les xafarderies no són res més que criaturades.
Però bé, alguna cosa tinc que fer per matar el temps! jejej.

dijous, 8 de novembre del 2007

Fira de Puigcerdà

Bé, com diuen per aquí "Lo prometido és deuda". Així que aquí us deixo algunes fotografies que vaig fer de la fira ramadera de Puigcerdà d'enguany. Disfruteu-les.







Mireu els pares com porten els nens a veure els animalons!! què bonic! quin matí de diumenge més profitòs per la canalla.
Les paradetes de la ciutat, estaven molt bé, n'hi havia moltes i molta gent! gairebé no s'hi podia caminar, però vam poder fer el xafarder una estoneta.
Ara ja, fins l'any vinent.

Es diu Vilafranca, aquí i a l'Antàrtida

Resulta que torna a córrer per internet una altra convocatória de Boitcot al cava català. Com és normal sempre arriba a en èpoques nadalenques. Per part d'un dels companys que he fet aquí en terres castellanes, m'ha arribat el següent correu electrònic:

Empieza la guerra del cava

La noticia de hoy es que en Villafranca del Penedés se niegan a colgar la bandera española, porque no pertenecen a este país. Para esta población la venta de cava es una de sus principales actividades económicas, por tanto, como en otros años, unámonos en no comprar cava 'en paises extranjeros', que nuestro dinero se quede para que nuestro país prospere, y no para que un grupo de caraduras vivan muy bien con este cuento.


DAR LA MÁXIMA DIFUSIÓN POSIBLE, QUE NO SE RÍAN MÁS DE NOSOTROS


Villafranca del Penedés, capital mundial del cava, rechaza la bandera española

Presentada una moción en Villafranca del Penedés reclamando que el Ayuntamiento izase las banderas española, catalana y europea fue rechazada por los grupos nacionalistas. Se aprobó una enmienda de los independentistas del CUP –grupo convocante de la manifestación de Gerona en la que se quemó un retrato del los Reyes– para que sólo ondee la catalana. Según informa e-noticies, el pleno fue invadido por una treintena de independentistas portando carteles con el lema 'Española no, catalana, sí'.

Bé, em sembla que no hi ha molt a dir. Per cert on està Villafranca del Penedés?? i per cert, aquesta frase: "unámonos en no comprar cava 'en paises extranjeros'" Catalunya és un país estranger?? i nosaltres, els catalans sense saber-ho!

Jo com cada any, seguiré bevent cava català, ja que està molt bó.

Brindem Catalans. Visca el cava català!

dimecres, 7 de novembre del 2007

Sobre l'autoestima de Catalunya

Fa uns dies que m'he començat un llibre, que un bon amic em va deixar quan vaig marxar cap a terres castellano-lleoneses.


M'agradaria compartir amb tots vosaltres, un fragment de la introducció d'aquest llibre, titulada "Respectem-nos".. Diu així:

"Perquè, permeteu-me la pregunta, si els catalans no defensem els nostres drets, qui en aquest món ho ha de fer? Si els catalans canviem de nom quan sortim de Catalunya, qui en sabrà l'autèntic? Si els catalans ens fem perdonar els orígens, qui ens parlarà amb respecte? Els catalans que, acomplexats davant la dimensió geogràfica d'altres pobles, mesurem per quilòmetres quadrats el grau d'autoestima que correspon a Catalunya, farien bé recordant Sèneca: "Ningú no estima la seva pàtria perquè és gran, sinó perquè és seva." Però, estimem de debò els catalans Catalunya? I si l'estimem, fins a on estem disposats a arribar pacíficament per ella? (...)"
Victor Alexandre

El llibre és un recull de converses relacionades amb la identitat dels catalans amb diferents personatges. Per si algú li interessa llegir-lo, la bibliografia és la següent: Alexandre, Victor (1999): Jo no sóc espanyol, Proa debat, Barcelona.

De tant en tant aniré posant alguns fragments que em semblin curiosos per compartir amb tots vosaltres. Però pensem sobre aquest fragment:

Però, estimem de debò els catalans Catalunya? I si l'estimem, fins a on estem disposats a arribar pacíficament per ella?


dimarts, 6 de novembre del 2007

Sóc oient del Freakandó Matiner

Des que estic per terres castellanes no recordava escoltar el programa de radio de Freakandó Matiner. Aquest programa l'escoltava cada dia, l'any passat, mentre anava a la universitat pel matí.


Aquest matí, com que encara estic a Catalunya (a la tarda ja estaré per terres castellanes :( ), i m'he aixecat prou aviat, l'he pogut escoltar per la radio convencional, i així recordar-me que cada matí, encara que sigui per internet, de 6 a 10 el puc escoltar.


Així doncs, mentre estigui per terres castellano-lleoneses, escoltaré el programa matiner més escoltat a tot Catalunya, que em fa riure i em diverteix.




Si el voleu escoltar, heu de sintonitzar amb Rac 105 o anar a la web.



dilluns, 5 de novembre del 2007

Tradueixo o no tradueixo? (Part 2)

Degut a la meva indecisió sobre la traducció de la pàgina o la no traducció de la pagina, desprès de finalitzar l'enquesta ja tinc la resposta. La resposta que m'heu donat tots vosaltres amb els vostres vots.
Els resultats han estat els següents:

No, valga'm Déu. Què n'aprenguin 40%
Posa-hi un botó d'autotraducció 60 %
Millor un altre blog 0 %
Bé, doncs ja tinc la resposta. Posaré un botó d'autotraducció, què encara que la traducció no sigui massa bona, ja ho entendran.
Gràcies a tots per la vostra col·laboració.

I.E 7

He provat de veure el meu blog amb el nou I.E 7 i com no, no es veu correctament. Passa si fa o no fa el mateix que amb el I.E 6.


És una llàstima perquè és gairebé impossible llegir el blog amb cap d'aquests navegadors, perquè donen forces problemes. La recomanació és la mateixa.




Descarregueu-vos el Firefox. Que l'Explorer només dóna problemes.





Cues a les carreteres




Avui he tornat del meu cap de setmana per la meva terra, la Cerdanya. Preciosa, preciosa! Resulta que com ja vaig posar en un post anterior me n'he anat a la fira de Puigcerdà. Hi hi havia moltíssima gent. Sembla mentida que es pugui omplir tant una comarca al cap de setmana. Si nois, no se si els caps de setmana hi ha més barcelonins a Barcelona o a la Cerdanya, però bé tan s'hi val.

El cap de setmana genial, però la tornada....



Com sempre, la tornada ha estat dura. Per què? doncs perquè tothom torna el mateix dia, a les mateixes hores i les carreteres, per acabar-ho d'arreglar, estan amb obres. Tots aquests factor formen una cua impressionant, i si a més hi afegeixes alguna topadeta o accident les cues ja són monumentals. Doncs això ha passat avui, pel tunel del Cadí hi havia 15 km de cua, tot just sortint del túnel, per Ponts hi havia tallat el transit en ambdós sentits per culpa d'un accident. La única manera de lliurar-te'n de les cues era o anar per la collada de Tosses o esperar a que es fes tard i arribar molt tard. He escollit la segona, i he arribat a misses dites a casa, però he baixat molt tranquil·la i no m'he trobat cap retenció.


La frase del dia és:


Per què esperar-te al cotxe, si et pots esperar comodament a casa?

dissabte, 3 de novembre del 2007

FELICITATS PALLASSA!!

Avui toca parlar una mica de mi, perquè un cop a l'any és el meu dia. Bé també és el dia de molta gent més, però que no conec. Però bé.
A que no endevineu quants anys faig???

Una matinada del 3 de novembre de fa 22 anys, vaig néixer jo. Exactament a les 3:00 a.m (popularment dit les 3 del matí). Un pes una mica just, 2,750 kg. que de fet, ara, encara conservo (lo del pes just, esclar).
Així és. Ha arribat el dia en que faig 22 anyets, coneguts com els dos aneguets.
I com em diuen els meus amics, ja estàs més lluny dels 20 i més a prop dels 30!
I com que m'estimo molt, em felicito a mi mateixa! jejeeje
FELICITATS PALLASSA!!
Felicitats també a tots els nascuts el 3 de Novembre! Som els millors!

divendres, 2 de novembre del 2007

Fira a Puigcerdà

Aquest cap de setmana és la fira de Puigcerdà. Aquesta fira és coneguda per la seva part ramadera, especialment dedicada al cavall bretó. Així doncs, aquesta fira és una gran ocasió per veure cavalls i tota mena de bestiar, per això hi veus molts nens passejant amb els seus pares que de tant en tant trapussen perquè estan embadalits mirant aquells animals tan grans.



A part de fira ramadera, també hi ha paradetes. Com m'agraden! Xafardejo, em passejo... i a més, passo fred. Perquè a Puigcerdà hi fa fred, molt fred. Veus com la gent va abrigada fins dalt de tot amb la bufanda i els guants, i fins i tot el gorro.

Així que demà, agafaré el "cotxet" i a passejar per Puigcerdà!

dijous, 1 de novembre del 2007

Pèrdua de temps a Atocha



Ahir, vaig tenir la sort de poder perdre el temps (mai tan ben dit) per l'estació d'Atocha de Madrid. Molt maca, però quan tens ganes de marxar cap a casa, es fa molt pesat.

A les 19,50h estava esperant per poder embarcar al meu tren AVE que havia de sortir a les 20,10h. De fet hi havia una cua d'espera que no arribava a veure el final. Jo estava pel principi, per sort meva. Passen els minuts i es fan les 20,00h, la gent comença a fer comentaris nerviosos sobre el retard que tindrà el tren, i que arribaran tard a sopar, etc.

El cert es que a les 20,00h tothom veia clar que el tren sortiria tard, doncs si haguèssin obert les portes per embarcar a les 20,00h, potser haguèssim marxat a les 20,15h. Però, no! resulta que el tren que havíem d'agafar no hi era. Aquest tren no va arribar fins l'hora en què havia de marxar. Quan va arribar, van haver d'enganxar-hi un altre tren amb 12 vagons més, perquè com que havien suprimit el tren ave anterior que anava a Huesca, havien de fer cabre tots aquells passatgers a algún lloc.

Un cop tot està a punt, comencem a embarcar les més de 600 persones que anàvem a aquell tren AVE, en el que no hi cabia ni un bri de pa més. Total que vam sortir de Madrid 20 min més tard.

Per acabar de solucionar el tema del retard, vam haver d'aturar-nos a totes les estacions que no tenia prevista parada: Guadalajara i Calatayud. Després d'això ja ens avisen per l'altaveu que el tren porta 35 minuts de retard.

Bé, la qüestió és que vaig perdre el meu temps en un retard de renfe (com altres cops a la vida), però la part bona és que potser em tornen alguna cosa de diners, tot depèn del motiu...


Amb renfe ja se sap, qui no hi perd el temps, és perquè té sort!


----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Sopa de Cabra - Mai Trobaràs via FoxyTunes

dimecres, 31 d’octubre del 2007

L'AVE


Avui també parlaré de Renfe. Concretament parlaré de l'AVE i encara de forma més concreta del trajecte Madrid - Camp de Tarragona que em permet creuar Espanya en el mateix temps que creuar Catalunya (o menys). Bueno tal com està el tema trens a Catalunya, amb la meitat de temps, jejeje.

D'aquí unes hores estaré enfilada a un tren AVE, al tren número XXXXX (jijiji), enfilant el meu camí cap a la meva estimada Catalunya. Des que agafi el tren a l'estació d'Atocha, a Madrid, a les 2h 30min estaré per terres catalanes.Quines ganes que en tinc!

El cert es que estic molt contenta de que l'AVE ja arribi a Tarragona, perquè em permet anar d'Àvila a Tarragona en tan sols 4h de res, i mira que són gairebé 700km (tardo més temps en fer el trajecte Tarragona -Puigcerdà). El que passa es que no regalen els bitllets...són CARS! però bé, per tornar a sentir parlar català i veure els amics i família un cop al mes, em permeto el luxe de tornar.

Bé, per acabar, només dir que "Companys! a les 11 de la nit estaré per la nostra estimada terra"

Halloween amb castanyes?

Ara es l'època en que a l'escola els nens aprenen a cantar el "Marrameu torra castanyes" o a cantar i ballar "La Castanyera". Qui no es sap aquestes dues cançons?

Marrameu torra castanyes,
a la voreta del foc.
Ja li'n peta una als morros,
ja tenim marrameu mort.
.....

Quan ve el temps de menjar castanyes,
la castanyera, la castanyera,
Ven castanyes de la muntanya,
a la plaça de la ciutat.
.....

És fantàstic, veure com tots els nens de P4 i P5 canten i ballen la cançó, quan el personatge de la castanyera els ve a veure a l'escola. Sembla mentida, quina emoció!! Però aquesta emoció, tan sols és dels més petitons. A mesura que es van fent grans, prefereixen celebrar aquesta festa forania de Halloween. Particularment sóc més partidària de les festes autòctones, i crec que la castanyada n'és una d'elles, i a més molt bonica. Però bé, la canalla el que vol es disfressar-se de coses de por o fastigoses i fer el "ruc" una estona.

Com més van creixent, més es va perdent la tradició de la castanyada. A l'escola primària la celebren, però alguns dels més grans fan cara d'avorrits. D'aquesta manera, es pot veure com algunes escoles donen pas a la celebració també del Halloween. Mica en mica sembla que aquesta celebració anglesa vagi prenent terreny a la nostra estimada castanyada.

Al final en quedarà una fusió. Potser menjarem panellets mentre fem ensurts? o donarem castanyes en lloc dels caramels quan els nens tots disfressats de bruixes i fantasmes ens truquin a la porta tot dient "truc o tracte?"?
Si quedés una fusió, llavors perdríem l'essència de la castanyada tal i com la coneixem: castanyes calentes, panellets de pinyons i un bon moniato calent. Amb lo divertit que és torrar les castanyes, empastifar-te fent els panellets o cremar-te tot desembolicant el moniato...

Jo de moment segueixo celebrant la castanyada.

Tradició d'aquí, del tot catalana!

dimarts, 30 d’octubre del 2007

Qui té raó?

Resulta, que he estat navegant pels diversos diaris que podem trobar a Catalunya. Navegava buscant qualsevol notícia relacionada amb la manifestació que s'havia convocat ahir a les 19:00h a la Plaça Sant Jaume. I n'he trobat, i tant que n'he trobat. Una per cada diari.


És curiós veure com es pot arribar a manipular la informació depenent del caire polític d'un diari. Això ho podem veure amb les xifres que donen sobre la manifestació:

Diari Avui: 1000 persones
El Periódico de Catalunya: 900 persones
La Vanguardia: 500 persones

Ens trobem amb el mític cas de: la guàrdia urbana diu que hi ha x assistents, l'ajuntament diu que hi ha x assistents, el govern diu que hi ha x assistents, l'oposició encara hi posa cullerada tot dient x assistents... tot depenent de quin sigui el tema a tractar a la manifestació, i a favor de qui estigui. Es curiós veure que segons qui faci el recompte d'assistents es multipliquen o es divideixen. Al final per saber del cert quanta gent va a una manifestació haurem de fer com al metro, posar barreres i que vagin contant quanta gent entra a la plaça. Al menys d'aquesta manera ningú ens podrà mentir.

La guàrdia urbana de Barcelona diu que 700, però ara mateix, qui te la raó?

dilluns, 29 d’octubre del 2007

I.E 6

Aquesta tarda he accedit al meu blog amb el I.E 6 (Internet Explorer 6) i m'he trobat que el meu blog no es veu bé amb el I.E 6.
Em sap molt greu pels lectors del blog que empreu aquest navegador, però m'agradaria convidar-vos a descarregar-vos el firefox, que té l'avantatge que el podeu trobar en català-valencià.


Què millor que poder treballar amb la nostra llengua?
Aquí teniu el link, descarregeu-vos-el.



Aniré provant diversos navegadors i intentaré solucionar, si puc, els problemes que puguin haver-hi. De totes maneres la manera més fàcil és navegar amb el Firefox.

El futbol és racista

Estava llegint el diari, i m'he topat amb una noticia amb el següent títol:

Grada de pares racistes Imatge

Amb aquest títol, em temo el pitjor. Començo a fer suposicions, però finalment entro a la pàgina per llegir l'article sencer.


Llegeixo l'article de premsa, i per sorpresa meva (o no) em trobo que explica que han hagut de suspendre un partit de futbol de cadets perquè els pares de l'equip visitant es van inflar a insults contra 4 noiets que jugaven a l'equip local i que eren estrangers. Continuo llegint i, fixa't tu, també els han multat per aquest acte irrespectuós. Els han posat una multa de 20 miserables euros. 20 miserables euros!!!! Resulta que els pares tenen una actitud xenòfoba i irrespectuosa amb nois d'entre 14 i 16 anys, i gairebé els donen les gràcies.
Després veiem actes com el del noi dels ferrocarrils catalans i ens escandalitzem. Però veient com actuen els pares, com esperem que actuin els fills?

Definitivament, és una altra cosa que m'indigna.

si voleu llegir l'article el trobareu aquí (20 minutos Madrid) o aquí

----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Els Pets - Un món, dues classes de persones. via FoxyTunes