dimecres, 7 de novembre del 2007

Sobre l'autoestima de Catalunya

Fa uns dies que m'he començat un llibre, que un bon amic em va deixar quan vaig marxar cap a terres castellano-lleoneses.


M'agradaria compartir amb tots vosaltres, un fragment de la introducció d'aquest llibre, titulada "Respectem-nos".. Diu així:

"Perquè, permeteu-me la pregunta, si els catalans no defensem els nostres drets, qui en aquest món ho ha de fer? Si els catalans canviem de nom quan sortim de Catalunya, qui en sabrà l'autèntic? Si els catalans ens fem perdonar els orígens, qui ens parlarà amb respecte? Els catalans que, acomplexats davant la dimensió geogràfica d'altres pobles, mesurem per quilòmetres quadrats el grau d'autoestima que correspon a Catalunya, farien bé recordant Sèneca: "Ningú no estima la seva pàtria perquè és gran, sinó perquè és seva." Però, estimem de debò els catalans Catalunya? I si l'estimem, fins a on estem disposats a arribar pacíficament per ella? (...)"
Victor Alexandre

El llibre és un recull de converses relacionades amb la identitat dels catalans amb diferents personatges. Per si algú li interessa llegir-lo, la bibliografia és la següent: Alexandre, Victor (1999): Jo no sóc espanyol, Proa debat, Barcelona.

De tant en tant aniré posant alguns fragments que em semblin curiosos per compartir amb tots vosaltres. Però pensem sobre aquest fragment:

Però, estimem de debò els catalans Catalunya? I si l'estimem, fins a on estem disposats a arribar pacíficament per ella?


3 comentaris:

Roc ha dit...

Ostres, quina casualitat... jo avui també he parlat d'en Víctor al meu bloc i és que m'he acabat de llegir un altre llibre seu. Però ja comento que el que tens tu entre mans em va agradar més, tot i que La paraula contra el mur és com més cultural.

Jo no sóc espanyol em va agradar perquè dóna diferents visions però sempre des de la perspectiva catalanista. És interessant.

kapde ha dit...

A tots dos us recomano aquest llibre:

CATALANOFÒBIA. EL PENSAMENT ANTICATALÀ A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA

Va més enllà dels raonaments eloqüents del Sr. Alexandre. Posa data i noms a les conspiracions que vénen de Castella des de fa segles.

No és d'estranyar que entre els de fora i alguns de dintre molts catalans tinguin la moral baixa.

L'estrany és que n'hi ha que tinguem aquesta fe cega en el nostre país i tinguem la fermesa de dur-lo cap a la plena sobirania.

Salut i peles.

Vier ha dit...

És una bona pregunta. Normalment, em moro de ganes de sicutir amb qualsevol espanyol sobre Catalunya i el català, però si és una tia bona em baixo els pantalons tranquilament i li dic que sí a tot.

O sigui, que jo estic disposat a arribar fins on no posi en perill una possible companya sexual.