Ahir, vaig tenir la sort de poder perdre el temps (mai tan ben dit) per l'estació d'Atocha de Madrid. Molt maca, però quan tens ganes de marxar cap a casa, es fa molt pesat.
A les 19,50h estava esperant per poder embarcar al meu tren AVE que havia de sortir a les 20,10h. De fet hi havia una cua d'espera que no arribava a veure el final. Jo estava pel principi, per sort meva. Passen els minuts i es fan les 20,00h, la gent comença a fer comentaris nerviosos sobre el retard que tindrà el tren, i que arribaran tard a sopar, etc.
El cert es que a les 20,00h tothom veia clar que el tren sortiria tard, doncs si haguèssin obert les portes per embarcar a les 20,00h, potser haguèssim marxat a les 20,15h. Però, no! resulta que el tren que havíem d'agafar no hi era. Aquest tren no va arribar fins l'hora en què havia de marxar. Quan va arribar, van haver d'enganxar-hi un altre tren amb 12 vagons més, perquè com que havien suprimit el tren ave anterior que anava a Huesca, havien de fer cabre tots aquells passatgers a algún lloc.
Un cop tot està a punt, comencem a embarcar les més de 600 persones que anàvem a aquell tren AVE, en el que no hi cabia ni un bri de pa més. Total que vam sortir de Madrid 20 min més tard.
Per acabar de solucionar el tema del retard, vam haver d'aturar-nos a totes les estacions que no tenia prevista parada: Guadalajara i Calatayud. Després d'això ja ens avisen per l'altaveu que el tren porta 35 minuts de retard.
Bé, la qüestió és que vaig perdre el meu temps en un retard de renfe (com altres cops a la vida), però la part bona és que potser em tornen alguna cosa de diners, tot depèn del motiu...
Amb renfe ja se sap, qui no hi perd el temps, és perquè té sort!
----------------
2 comentaris:
Alta velocidat espanyola hahah I l'enrenou que estan fent aquí a Catalunya... Tothom s'indigna i molt (encara que incomprensiblement sempre aproven la gestió dels governs quan toca votar)
Maleïda sigui la RENFE i tots els impresentables que no fan res per al seu correcte funcionament. Dimissions i solucions ja!
A veure si hi ha sort i realment et tornen els calés.
Publica un comentari a l'entrada