Ara es l'època en que a l'escola els nens aprenen a cantar el "Marrameu torra castanyes" o a cantar i ballar "La Castanyera". Qui no es sap aquestes dues cançons?
Marrameu torra castanyes,
a la voreta del foc.
Ja li'n peta una als morros,
ja tenim marrameu mort.
.....
Quan ve el temps de menjar castanyes,
la castanyera, la castanyera,
Ven castanyes de la muntanya,
a la plaça de la ciutat.
.....
És fantàstic, veure com tots els nens de P4 i P5 canten i ballen la cançó, quan el personatge de la castanyera els ve a veure a l'escola. Sembla mentida, quina emoció!! Però aquesta emoció, tan sols és dels més petitons. A mesura que es van fent grans, prefereixen celebrar aquesta festa forania de Halloween. Particularment sóc més partidària de les festes autòctones, i crec que la castanyada n'és una d'elles, i a més molt bonica. Però bé, la canalla el que vol es disfressar-se de coses de por o fastigoses i fer el "ruc" una estona.
Com més van creixent, més es va perdent la tradició de la castanyada. A l'escola primària la celebren, però alguns dels més grans fan cara d'avorrits. D'aquesta manera, es pot veure com algunes escoles donen pas a la celebració també del Halloween. Mica en mica sembla que aquesta celebració anglesa vagi prenent terreny a la nostra estimada castanyada.
Al final en quedarà una fusió. Potser menjarem panellets mentre fem ensurts? o donarem castanyes en lloc dels caramels quan els nens tots disfressats de bruixes i fantasmes ens truquin a la porta tot dient "truc o tracte?"?
Si quedés una fusió, llavors perdríem l'essència de la castanyada tal i com la coneixem: castanyes calentes, panellets de pinyons i un bon moniato calent. Amb lo divertit que és torrar les castanyes, empastifar-te fent els panellets o cremar-te tot desembolicant el moniato...
Jo de moment segueixo celebrant la castanyada.
Tradició d'aquí, del tot catalana!