dimecres, 29 d’octubre del 2008

Castanyes i fantasmes

Un any més s'apropa la castanyada, bé s'apropa, de fet ja fa dies que podem veure les paradetes que ens venen castanyes calentes i els panellets als aparadors de les pastisseries. Però també fa dies que veiem com hi han aparadors que s'omplen de carabasses amb cares esgarrifoses, teranyines, aranyes, i altres artilugis semblants.

Un any més han de conviure dues festes plegades, que hom cel·lebrarà d'una manera o una altra, sigui només una de les dos o les dos per separat. Encara no conec cap experiència en la que s'hagin barrejat el personatge de la castanyera amb fantasmes i carabasses, tot i que suposo que mica en mica tot arribarà. Qui sap, potser la castanyera s'acaba transformant en un monstre terròrific què vé de la muntanya.

I ja feia les meves reflexions, fa un any a Halloween amb castanyes? i pel que sembla, no he canviat gens de parer.

dijous, 23 d’octubre del 2008

Nusos

Ja des de fa temps, tinc un gran nus. O potser no és un de gran, sinó molts de petits, no ho se.

Tinc un nus a la llengua, un nus a l'estómac, un nus al pensament, en definitiva i el que més m'afecta és aquest immens nus que tinc a la inspiració.

No poder dir el què penso, quan ho penso i com ho penso... I si a més a més no trobo la manera de dir-ho, sembla com si s'anés fent més i més i més, tot això.

El que em provoca el nus més gran, és no tenir inspiració per escriure, quan realment és el que més sacia la meva insatisfacció expressiva, les meves ganes d'explicar d'una altra manera les meves nèures/preocupacions.

Temps al temps, l'aniré desfent.

dimecres, 22 d’octubre del 2008

Finestres nocturnes


Diuen que els somnis són la finestra a l'ànima (diguem-li subconscient). Que quan dorms és quan es pot obrir aquesta finestra i pot mostrar-te el que hi ha darrere d'aquelles cortines opaques que durant el dia no et deixen veure.

Normalment, s'hi pot veure les teves alegries, les teves preocupacions, les teves manies, el que realment vols i no vols. El que passa, que majoritariament, i a vegades per sort, no ens recordem d'aquests somnis, del que hi succeeix, ja que molts d'aquests et deixen un mal estar general, al mostrar-te coses que ni tan sols volies saber.

La gent tendim a passar per alt aquesta eina que ens dóna el cap, però realment l'hauríem d'ignorar o potser hauríem de, qui sap, escoltar-ho una mica més? Es clar, però, sense arribar a cap extrem.

Potser tenen raó quan diuen:

"És quan dormo, que hi veig clar"

dijous, 2 d’octubre del 2008

Records musicals

Ja ho diuen que la música és quelcom que marca a la vida d'una persona, independentment de que t'agradi o no. I el que resulta més curiòs, és, que ja de ben petits podem apreciar la música, bé apreciar, potser no és la paraula. No ho se, ara no trobo la paraula més addient. Però anant al que anava, la música ens marca, ens recorda instants, moments, o fins i tot sentiments, però el que jo no em pensava és que, des de tan joves, en poguèssim tenir record.

Avui, anant amb el cotxe cap a la meva multitudinària classe d'anglès, estava escoltant la ràdio quan han posat una cançó que m'ha portat records, vells records. Mentre gaudia de l'escolta, m'ha portat una sensació de benestar, tranquilitat que feia temps que no sentia. He recordat aquell instant en què vaig escoltar aquella cançó per primer cop, aquell instant en el què em va marcar per tota la vida perquè estava contenta, en fi, era feliç.

El primer cop que vaig escoltar la cançó era jove, bé, molt jove, tan sols tenia 5 anys. I és curiòs com, al tornar a escoltar-la m'ha reportat totes aquelles sensacions. El cert es que m'ha quedat una certa melanconia per aquells temps, i aquells sentiments.

Aquí us deixo la cançó, que m'ha portat tot aquest plegat de sensacions. Tots la coneixereu, ja que es tracta d'un clàssic de principis dels 90.



No puc evitar a l'escoltar-la, que se'm posi la pell de gallina.

dilluns, 29 de setembre del 2008

Trumfes

Ai nena, si vols venir
al camp a collir patates,
prendrem una mica el sol
darrera d'unes mates.

Feia molts anys que no feia aquest tipus de tasques, però la veritat és que va ser força entretingut. Això si, no recordava que fos tan cansat. Ara t'ajups, ara t'aixeques, ara remenes un cubell, ara remenes un sac. Va ser un no parar!

Amb la tonteria, vam fer uns 60 sacs de trumfes, i diria que els sacs eren aproximadament de 50 kg, això vol dir que venen a ser vora uns 3000 kg de patates. Osti! amb tants quilos de patates es poden fer moooltes coses.

Contant que estadisticament, segons fonts no precises, cada persona consumeix una mitjana de 48 kg de patates anuals. Partint d'aquesta mitjana, podem calcular que amb els kilograms de trumfes collits aquest cap de setmana, aproximadament podríem donar de menjar a 62 persones durant un any, i encara ens en sobrarien unes miques. Però també cal tenir en compte, que d'aquestes se n'ha de destriar les que es deixaran grillar per poder sembrar patates un altre any.

Vaja que no tindrem escassetat en fècula, això vol dir que podrem menjar patates fregides i bullides i al forn i a la brasa i guisades amb sipia i...

dimecres, 24 de setembre del 2008

Somric


Somric.

Et miro.

Torno a somriure.

Pensava en aquell moment,
i en aquell altre moment,
i aquell altre.

Tots aquells moments que fan,
que quan et miri,
se'm dibuixi un somriure.

divendres, 19 de setembre del 2008

I ja fa...


Tal dia com avui, de l'any 2007 apareixia a la xarxa Un desig d'hivern, i mica en mica ha anat creixent i fixa't quines coses, que ja fa un any.

Gràcies a tots per seguir i fer possible aquest primer any d'Un desig d'hivern!

dijous, 18 de setembre del 2008

A la recerca del català perdut

La gran tasca de les meves vacances ha estat trobar el català en una illa completament i integrament italiana. Si, la veritat és que a Sardenya, no en queda massa de català, per no dir que no n'hi ha, o potser es que no el vam saber trobar, qui sap.

Val a dir, que en tot l'Alguer, només varem trobar-hi una persona que ens el parlés, el català, la resta era tot italià. Això si, al casc antic de la ciutat, els noms dels carrers estan en català i italià, però amb una traducció no gaire literal.


Traduccions molt fetes a mida.

Al veure com està el català a Sardenya, m'adono com de bé ens defensem els catalans de Catalunya pel que respecta a la nostra llengua, però es clar, també som molts més.

Això si, potser no hi vam trobar gaire català, però és una ciutat molt bonica.

dimarts, 16 de setembre del 2008

Volant...



Últimament estic força als núvols, i ja no només en sentit figurat sinó en sentit literal.

I desprès de passar-m'hi tantes hores, ja sigui en un sentit o un altre, puc arribar a la conclusió de que això d'estar als núvols, o més amunt que els núvols m'agrada, es veu tot d'una altra manera, es veu tot com... molt més petit.

diumenge, 14 de setembre del 2008

Finalitzant, però amb festa!

Definitivament, l'estiu ja s'ha acabat. Ara si que ja hi ha el retorn a la semi-rutina. Aquest estiu ha donat molt de sí. He treballat, he tingut vida, he conegut gent, he anat de festa major, he marxat de vacances, etc.


Si, un estiu complert complert. Però aquest post, que posa fi al meu estiu, estarà dedicat a aquella llista de festes majors a les que havia d'assistir, i que majoritàriament ja he assistit. D'aquesta manera, s'inicien els posts per explicar una mica que tal l'estiu.

Com ja heu llegit, en posts anteriors, anava fent una llista de festes majors. Aquí us deixo la llista de festes actualitzada a data d'avui.

Prullans
Bellver de Cerdanya
Alp
Martinet
Puigcerdà
Trobada d'acordionistes d'Arsèguel
Travesseres
All
Festa del Llac (Puigcerdà)
Montellà
La Seu d'Urgell
Ger
(...)

Bé, la llista encara no s'acaba aquí, perquè com molts sabreu, avui comença Santa Tecla 2008, i per tant, encara em quedarà per afegir-hi aquesta gran festa tarragonina, a la que, per descomptat, algun dia assistiré, tot i que la meva terra ceretana em crida amb tanta ànsia, segur que ho podré fer tot.


Així que, pels que no ho sabeu encara, del 14 de Setembre fins al 24 de Setembre, són les festes de Santa Tecla de Tarragona, i són patrimoni cultural de la generalitat, així que un cop a la vida, encara que sigui, s'han de visitar. jejeje Jo com cada any, aniré a buscar el barrilet per poder seguir la col·lecció.

dijous, 4 de setembre del 2008

Toc, toc

Mica en mica tot retorna a la rutina que ens durà fins a les següents vacances.

Val a dir, que des que he acabat de treballar no havia tingut ocasió per escriure, ja que no tenia connexió, però ara porto un parell de dies que, com tothom, retorno a la rutina hivernal (tot i que aquest retorn, en el meu cas, és gradual per complert) i si que en tinc, i m'he posat davant del processador de textos buscant la inspiració per escriure quatre mots i penjar-los al bloc, però nois, no hi ha manera, i no serà que no tingui coses per explicar, però sembla com si al posar-me davant del redactor de missatges us ho vulgui explicar tot i al final no acabi explicant res i carai, us deixi sense una actualització.

Per això, avui m'he dit, prou! ja toca actualitzar i mostrar que encara segueixo per aquí,encara que encara no hi sóc al 100%. He vist, per això, que molts blocs estan fent una mena d'hibernació, i d'altres que han quedat aturats per les vacances, suposo que mica en mica tot s'anirà restablint. De moment, aquí us ho deixo.

Dono per despertat el desig d'hivern, desprès d'un estiu poc calorós i força entretingut.

dilluns, 4 d’agost del 2008

Estupidament feliç (o no)

Els temps van canviant, i tot i que l'any va començar una mica atrotinat, sembla que mica en mica es va adreçant.

Poc a poc, torno a ser feliç. I vull cridar-ho als quatre vents, no, als cinc o als vint-i-sis. Tan i fa. Però l'important és ser-ho, sigui de forma estúpida o no.
Gràcies


divendres, 25 de juliol del 2008

Coses de l'idioma

Ja és ben curiós quan escoltes a un nen parlar en una llengua que no és la materna, com és el cas de nens de família castellana, i que evidentment parlen en castellà a casa seva. Llavors quan parlen català, et deixen anar frases com:

No puc sentar perquè no tinc sitiu.

En el moment en que vaig sentir el pobre nen dir això, vaig pensar: Oh no!! el montillà s'ha estès a la població infantil!

Ja ho te això, quan ets petit i fas barreges d'idiomes, i a vegades et surten traduccions del tot literals, com quan un nen va contestar a un bon home que li va parlar en castellà amb un Señor, es mucho tarde!, què hi farem, tot no es pot fer bé.

dilluns, 21 de juliol del 2008

Festes del Roser a Puigcerdà

Oooh!! Quan de temps, esperant-ho. Tot habitant de Puigcerdà i rodalies esperaven ansiosos les festes del Roser de Puigcerdà, i ja gairebé han passat, de fet s'acaben aquesta tarda/nit, però es pot ben dir que ha estat una festa major mooooolt aprofitada.
Concert de Pastorets Rock el divendres (bé, també hi havia M-Clan, però era menys important que el nombrat), ball de festa major per al jovent el dissabte a partir de les 2 de la matinada, i finalment una estoneta de ball típic el diumenge. El ball del diumenge també era com el de dissabte, però com que tenia obligacions avui, no vaig poder disfrutar-lo fins al final.
Avui, per ser una treballadora en actiu a Puigcerdà, tinc festa, perquè avui ni se us acudeixi anar a fer res més que ballar i fruir de la festa a Puigcerdà, perquè està tot tancat.
Així doncs, ja puc afegir una festa nova a la meva llista, que ara queda més o menys així:
Prullans
Bellver
Alp
Martinet
Puigcerdà
(...)
Aquest cap de setmana vinent, hi ha per escollir, i si es pot es farà tot: Trobada d'acordionistes d'Arseguel i Festa major de Travesseres. A aprofitar ara que fa bo, i que hi ha temps, i si es en bona companyia millor que millor.

dissabte, 12 de juliol del 2008

Festa a Martinet

Ja és la quarta festa major que vaig aquest any. Vaig començar, com no, amb la del meu poble. De moment el llistat de festes assistides és curt, però ja anirà augmentant, fins a finals de setembre. Fem llista:
Prullans
Bellver
Alp
Com ja veieu, tots els pobles estan a la Cerdanya, però això no vol dir que no m'arribi a les festes de l'Alt Urgell, eh? que alguna també hi vaig, però clar, ja em queda una miqueta més lluny.
La festa de Martinet començava ahir, però com és evident el plat fort sempre és el dissabte nit, amb un parell d'orquestres que amenitzaran un ball típic de festa major, d'aquests que tant m'agraden i on trobes tot de coneguts de les comarques dels voltants.
Què boniques són les festes majors de pobles. Amb aquest salero ballant pasdobles, amb el got de gin-tonic a la mà.

dijous, 10 de juliol del 2008

Festes i més festes

A l'estiu tota cuca viu!

I és ben cert, aquí a la Cerdanya a mida que va passant el Juliol, vas veient com la intensitat del trànsit va augmentant, que tots els domingueros ja s'han convertit en estiuejants i que pugen a passar-hi una temporadeta tot buscant la fresqueta nocturna pirinenca.

I com ja se sap, l'estiu és època de festes majors, i tot i que el primer cap de setmana de Juliol va ser una mica mort, ja que a la Cerdanya no hi havia cap festa major, ens n'haviem d'anar a l'Alt Urgell, a Adrall, en concret, i ja ens quedava massa lluny, aquest cap de setmana comencen, ja del tot, les festes majors. A partir d'aquest cap de setmana, ja hi ha alguna festa major cada cap de setmana, tot començant amb la de Martinet, i continuant amb Puigcerdà, i finalitzant el Juliol amb la festa de Travesseres i la Trobada d'acordionistes d'Arseguel.

M'espera un estiu mogudet! i no me'l deixarè escapar.

dimarts, 8 de juliol del 2008

Disculpes

Ho se, ho se, ho se!

Us tinc abandonats, bé abandonats no, abandonadíssims! però es que tinc excusa eh? Com ja vàreu llegir al post anterior, estic treballant a Puigcerdà, i no tinc internet.

Per aquesta raó, prego que disculpeu la manca d'actualitzacions recents.

Espero, que la normalitat retorni al setembre, de moment, aniré actualitzant quan pugui.

dimecres, 2 de juliol del 2008

Preguntes sinceres

Des de dilluns que ja treballo, i renoi! quines ganes que en tenia. Cada matí agafo el caminet i me'n vaig cap a Puigcerdà, on m'espera una colla de 20 nens de 4 i 5 anys a punt per començar a jugar i fer tallers.
Els nens, com tothom sap, són sorprenents, i carai! ja des del primer dia. El més sorprenent és la sinceritat amb la que et parlen, com més petits, més sincers. I un exemple de sinceritat, va ser la d'un nen de P5, quan em va fer la següent pregunta:

Per què estàs tan prima?
Que hi farem, ja se sap que els nens ho diuen tot.

dimecres, 25 de juny del 2008

Cansat

Em fas mal, i ja fa temps.

Em fas mal, i no ho veus.

Qui sap, potser no ho pots veure.

Però potser ja n'hi ha prou, no?



dimarts, 24 de juny del 2008

S'ha acabat

Si, s'ha acabat, la meva estada a Ávila, el meu intercanvi universitari.

Ja he tornat d'Ávila, i de moment, no hi ha previsió de tornar-hi més que per fer visites ocasionals a companys i anar a fer una visiteta a les muntanyes de Gredos, que la veritat m'han quedat pendents.

Ara de moment m'espera un estiu per davant, i que espero que sigui dels millors dels últims anys, i que vingui carregat de bones sorpreses i bones companyies. El lloc, ja és l'ideal, ara falta que la resta vagi sorgint.

Només una última cosa, ja torno a donar guerra a Catalunya, amb lo tranquils que estàveu.