Aquí, en aquesta habitació, és pràcticament impossible posar-se a estudiar o a fer quelcom que requereixi un mínim de concentració. Fins i tot, hi ha moments que em resulta difícil escriure al bloc i tinc que escriure els posts en dos o tres accessos.
Això és degut, perquè últimament a les companyes de diguem-li "caseta" fan coses un pèl estranyes. Bé, estranyes tampoc per com són.
És veu que tenen que entrenar la veu cada vegada que surten al passadís per dirigir-se a qualsevol altre lloc. Sembla una condició innecessària per poder travessar el passadís, perquè cada vegada que surt algú de la seva habitació per anar a qualsevol lloc, fa una imitació, això sí, barata, de cantant d'òpera. És a dir, intenten fer aquelles filigranes que fan les grans cantants d'òpera en una gran interpretació aguda.
Com podeu comprendre, si ho fes una persona amb la veu ensenyada, adoctrinada, la cosa seria completament diferent, possiblement sortiria de l'habitació a aplaudir-la i tot. Però no, el que aconsegueixen és fer un "gall" que gairebé trencaria el mirall més proper i els vidres de les finestres que envolten l'espai.
Resulta que quan els preguntes que fan, et responen amb un: "Estic cantant, que no ho veus?" i jo em quedo amb cara de Com?, si elles estan cantant i a més es creuen que ho fan bé, jo quan canto ho de fer penosament perquè per res s'acosta al que elles fan.
No deixa de ser curiós, però queda molt perquè jo surti al passadís anunciant als quatre vents que sóc una gran cantant d'òpera.
----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Rhapsody - Emerald sword via FoxyTunes
Això és degut, perquè últimament a les companyes de diguem-li "caseta" fan coses un pèl estranyes. Bé, estranyes tampoc per com són.
És veu que tenen que entrenar la veu cada vegada que surten al passadís per dirigir-se a qualsevol altre lloc. Sembla una condició innecessària per poder travessar el passadís, perquè cada vegada que surt algú de la seva habitació per anar a qualsevol lloc, fa una imitació, això sí, barata, de cantant d'òpera. És a dir, intenten fer aquelles filigranes que fan les grans cantants d'òpera en una gran interpretació aguda.
Com podeu comprendre, si ho fes una persona amb la veu ensenyada, adoctrinada, la cosa seria completament diferent, possiblement sortiria de l'habitació a aplaudir-la i tot. Però no, el que aconsegueixen és fer un "gall" que gairebé trencaria el mirall més proper i els vidres de les finestres que envolten l'espai.
Resulta que quan els preguntes que fan, et responen amb un: "Estic cantant, que no ho veus?" i jo em quedo amb cara de Com?, si elles estan cantant i a més es creuen que ho fan bé, jo quan canto ho de fer penosament perquè per res s'acosta al que elles fan.
No deixa de ser curiós, però queda molt perquè jo surti al passadís anunciant als quatre vents que sóc una gran cantant d'òpera.
----------------
Mentre estava escrivint, escoltava Rhapsody - Emerald sword via FoxyTunes
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
4 comentaris:
xDDDD Estudiar música també havia de tenir punts negatius. Doncs començarem per haver d'aguantar a companyes que xisclen :p
Hola!
T'he descobert per casualitat i el teu bloc m'ha agradat i a més, he vist que em tens linkada! Mil gràcies! Et torno el detall a la meu blog!
prova d'assesinar-les una mica, segur que així deixen de cantar! jejeje
roc sang el més fotut del cas és que aquestes que intenten imitar les cantants d'òpera estudien topografia i obres públiques, un desastre.
Marina fa molt temps que et llegeixo, tot i que encara no t'he deixat mai cap comentari, m'encanta el teu bloc.
Eva potser seria una bona solució... jejejee
Publica un comentari a l'entrada