divendres, 9 de novembre del 2007

Floreixen les discussions

Sí, senyor!


Com una petita flor al mig d'un camp ple d'herba.



Com en tota bona convivència arriba un punt en que els ocupants d'un mateix espai xoquen en algun aspecte de la seva vida. I d'aquí neix, una discussió. Més forta o més fluixa. Però hi és.

Què si tu em vas dir nosequé... que jo no t'ho vaig dir!

Què si fas molt soroll.... tu em molestes quan vas al lavabo...

Res! tonteries tot plegat, però que provoquen que hi hagi mal ambient entre el grupet que conviu. Jo com que no hi convisc (quan dic això, vull dir que no comparteixo experiències amb elles), faig una mica d'observador passiu i me n'assabento de la majoria de les trifulgues que passen darrera de la porta de la meva habitació. Bé això que faig te un nom: xafardejo! i es clar, me n'assabento de totes les coses que passen aquí, al meu edifici, i a l'edifici dels nois. Així m'entretinc, tot i que la majoria de cops, les xafarderies no són res més que criaturades.
Però bé, alguna cosa tinc que fer per matar el temps! jejej.

2 comentaris:

Laura ha dit...

Ai xafardera, xafardera ... que no se n'assabentin els castellans, que sino a sobre de la polaca seràs la mmmmm ... hòstia, com es diu xafardera en castellà? Bé, és igual, tu ja m'entens.
Molts petonets catalans.

Roc ha dit...

Sí que et deus avorrir :p Però xafardejar és una afició força extesa. Potser és millor que mirar la tele i tot.